Clasificado en:

Una història entre Nova York i Brooklyn

Un matí qualsevol, d’un dia d’octubre, en un any qualsevol, una parella, noia-noi, els que podríem nomenar amb les inicials E-D o grup número 1, surten de la pensió on es troben allotjats en el Upper West Side de Manhattan, de la ciutat de Nova York, en direcció al metro, que es troba al 104 amb Broadway. Concretament s’estan en un lloc anomenat Chocolat, entre els carrers 102 i 103 de la West End Ave. Però primer, com que encara disposen de temps, s’aturen a fer un petit mos, capuccino i magdalena per ella, cafè amb llet curt de cafè i croissant per ell. En acabar d’esmorzar i ja en ple carrer miren el rellotge i veuen que tot just son les deu del matí. La situació meteorològica es manté força estable, no fa gaire fred però encara cal anar amb jaqueta. Calculen el temps que els queda, dues hores ben bones, no han quedat fins les dotze, per tant decideixen baixar fins a la següent parada a peu, només son vuit carrers, concretament fins al 96. Un cop a l’andana esperen a que arribi un dels trens ràpids, tan  els hi fa el número, pot ser el 2 com el 3, el que no volen agafar es l’1, ja que aquest para a totes les estacions. No es que tinguin pressa, però pensen invertir el temps del que disposen en passejar tranquil·lament pel pont. Quinze minuts i cinc parades més tard, arriben a Chambers St. Quan surten, enfilen el carrer que duu el mateix nom que la parada a on han baixat en direcció est, giren a la dreta per Broadway, i el primer a l’esquerra, que es Warren St., aquest es el que els porta directament al lloc que estaven buscant, el Pont de Brooklyn.

En aquest mateix moment, en un apartament qualsevol situat a la Nostrand Av., els membres d’una família formada per dos adults, noia-noi, i els seus dos fills, nena-nen, o grup número 2, s’estan preparant per anar cap al lloc on quedat. Aquesta avinguda es troba a Brooklyn, per molts aquest seria un districte més de Nova York, de la mateixa manera que ho son Manhattan, Queens, el Bronx o Staten Island, però pels mateixos autòctons de la zona, es una altra ciutat, un món apart, talment com podria ser el cas de New Jersey, que de la mateixa manera que ells es troben separats per un riu, tot i que en aquella banda l’aigua fa les funcions de frontera entre estats. Aquest petit grup format per quatre membres, els hi podem posar el nom de N-M-G-A. Un cop al carrer i ja amb la nena G asseguda degudament al cotxet, comencen a caminar per l’avinguda en qüestió en direcció nord, fins a Eastern Pkwy, lloc on es troba la parada de metro Nostrand Av.. Però primer han de fer una petita parada en alguna botiga on venguin disfresses, ja que avui es trenta-u d’octubre, dia de Halloween. Entren en una, i al cap de poc surten amb una de les dues que necessitaven, l’agraciada ha estat la nena G, que de cop i volta es troba vestida de vaca. El nen A, de moment es resigna a trobar-ne un que li agradi.

A l’hora convinguda, no ve de vint minuts, els del primer grup o número 1, els E-D, arriben al lloc acordat. Aquest retard ha estat degut en que primer de tot, han travessat el pont amb una relativa calma, ja que cada dos per tres s’aturaven a fer alguna que altra foto de coses que ja havien fotografiat uns metres més enrere. El pont en si es un lloc que transmet com una sensació entranyable, com de benestar, i no pas per que no hi passi ningú, ja que esta ple de gent, si no per la mateixa simplicitat del lloc, ja que un pont, te’l miris per on te’l miris no deixa de ser un pont, suposo que aquí es on pot irradiar la seva bellesa, i concretament aquest es un d’ells. En segon lloc, han anat a buscar una imatge en concret, ja que el noi D, se li havia ficat a la closca trobar-la, i no es cap altra que una altre visió del pont, aquesta des del carrer, com si ja no en tingues prou de pont. Al final es troben amb els membres del grup 2, que porten una estona donant voltes per la parada de metro de Borough Hall Station. Ara si, ja estan junts tots els grups, l’1 i el 2, i totes les lletres N-M-G-A-E-D.

Primer de tot, i després de les salutacions pertinents, com si fes temps que no es veiessin, tot just quatre dies, ja que van estar junts fent turisme en una caravana per Cape Cod, decideixen d’anar a veure com es veu Manhattan des d’aquella banda, i així fer una mica de gana. Baixen per Joralemon St., quan son a punt d’arribar al final del carrer, apareix un home que els fa recular uns carrers més enllà, en direcció al pont. Aquest individu el podríem catalogar amb el nom d’X, i no per que el seu nom comenci per aquesta lletra, senzillament per que es una incògnita. Doncs be, tornada enrere, es gira a l’esquerra agafant Hicks St, i tres carrers més enllà, després d’haver passat per Grace Ct. i Remsen St, a l’esquerra per Montague St. i al final, ara si, troben el riu amb la imatge de l’skyline de Manhattan enfront. Amb tot això s’ha fet l’hora de dinar, i el membre M, proposa un lloc, però primer cal caminar una mica, segons ell deu minuts, en realitat una mica més. Mitja hora més tard, tots sis membres es troben fent cua davant d’una pizzeria italiana (Grimaldi’s Pizzeria), per molta gent segons diu la guia, la millor de tot Brooklyn. Una estona més tard, jutjar de si es o no la millor, seria una mica agosarat, el que si que es pot afirmar, és que estava molt bona, i la cervesa marca Brooklyn, també.

Ara a la vista hi ha un altra objectiu, m’entres es passeja, intentar trobar una disfressa pel nen A. La veritat és que hi ha una colla de carrers amb les seves llambordes i unes cases que no és d’estranyar que l’escriptor Paul Auster decidís  viure aquí. Unes hores més tard l’objectiu s’acompleix, el nen A surt de la botiga amb la cara una mica canviada, com monstruosa. La veritat és que és increïble com el sol fet de posar-se aquella mascara li ha fet recuperar la il·lusió i les ganes de participar juntament amb la seva germana G, en anar a buscar caramels, o com diuen aquí aquest dia, a participar en el “truck or treat”. La tarda s’acaba amb tots els membres dels dos grups compartint amb l’altra gent de la zona una gran desfilada de disfresses.

Ja al metro s’acomiaden, però no per gaires temps, ja que en quedat dos dies més tard a Manhattan per dinar. En resum, ha estat un dia força curiós i alhora es pot pensar que difícil d’oblidar, ja que un pot arribar a creure que aquestes coses que han passat o les situacions viscudes no han estat fruit de la casualitat, si no pel fet de ser els que eren i estar en el lloc i hora que tocava.

 

Imagen de dTorres

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.