Tot recordant (2)

Són 2/4 de vuit del matí, sona el despertador. Aparentment seria un dia normal de vacances. Em llevo i després d’esmorzar surto cap a fora. La pensió on estic allotjat es troba a un carrer qualsevol, però cèntric, de la ciutat de Cracòvia. Em dirigeixo cap a l’estació d’autobusos, un cop allà, compro el bitllet en direcció a Oswiecim. Normalment aquesta població no hauria de despertar massa interès a nivell turístic. El poble en qüestió es una petita localitat de poc més de 48.000 habitants, situada entre les regions de Silesia i Malopolska, a uns 30 km al sud de Katowice i 60 km a l’oest de Cracòvia. El seu nom en polonès, no ens diu res, però si busquem en el seu passat més obscur i quan es trobava sota el domini de l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial, es aleshores quan descobrim aquell nom que per a molts pot portar molts records, cap de bo, i per altres cap ni un, com si talment no hagués existit mai, i aquest no es cap altra que el d’Auschwitz.

Durant el desplaçament, i que trigaré poc més d’hora i mitja en realitzar, aprofito per saber alguna cosa més del lloc. A mitjans del mes de maig de l’any 1940 fou fundat el nomenat Auschwitz I, amb una cabuda entre 13.000 i  16.000 persones, tot i que el 1942 van arribar fins als 20.000. En un principi havia de ser només per a presos polítics o de la resistència polonesa, però al final es va convertir en un lloc per a presoners soviètics, presos comuns alemanys, elements antisocials i homosexuals. El setembre del 1941, les SS van fer una prova amb el gas zyklon on van morir 850 presoners polonesos i russos, com que els hi va semblar un gran èxit, van procedir a construir una càmera de gas i els posteriors crematoris.
El mateix any es crearia el camp d’Auschwitz II (Birkenau) que es el que tothom coneix més com el lloc on es van cometre grans atrocitats contra la persona humana, en aquest indret sobretot contra els jueus i els gitanos, es creu que varen perdre la vida aproximadament un milió i mig de jueus i uns vint mil gitanos. El camp tenia una extensió de 2,5 km per 2 km., al igual que els altres camps aquest també es trobava rodejat d’un filat de pues i electrificat per tal que ningú provés d’escapar, filat que en més d’una ocasió feien servir els presoners per suïcidar-se abans de seguir patint les humiliacions a que eren sotmesos. El camp va albergar fins a 100.000 presoners en situacions extremes. Aquí hi havia un nom que era temut per tothom i no era cap altre que el del Dr. Josef Mengele, personatge que es dedicava a experimentar amb els presoners, sobretot amb bessons, es creu que va morir al Brasil, desprès d’haver passat una llarga temporada al Paraguai.

Baixo de l’autobús i em dirigeixo cap a l’entrada del recinte. Observo l’interior de la recepció, es freda, trista, sense vida, igual que el lloc que m’espera fora. Veig uns fulls informatius en diferents idiomes amb unes breus explicacions, una estàtua on queda prou demostrable el patiment que es devia de sofrir allà dins, i una sala on es va passant una breu pel•lícula. Surto i em dirigeixo en direcció a l’entrada del camp, a mesura que m’estic acostant a la porta d’entrada vaig veient la frase que llegia tothom quan entrava en un lloc aquí. Alço el cap, la tinc just a sobre meu –Arbeit macht frei (el treball us farà lliures)- quina ironia, com si algú tingués una mínima possibilitat de sortir d’allà.
Observo el panorama i tot el que veuen els meus ulls son barracons, filats de pues, torres de vigilància i més filats de pues. Decideixo d’accedir a alguns dels barracons que son oberts, i a part d’un o dos on es poden veure crues fotografies, piles i piles de maletes, muntures d’ulleres, la resta dels barracons semblen com si ens trobéssim en una exposició universal del disseny, com si el tema de l’holocaust es tractes d’una assignatura de final de carrera. Poc després visito els crematoris, això ja es una altra cosa molt diferent, a l’entrar agafo una mica d’aire, es com si tingués la sensació de que em faltarà oxigen allà dins. El silenci es sepulcral, las cares de la gent son de poker total.

Surto del recinte i agafo un dels autobusos gratuïts que et porten tres quilometrés d’aquí, a on es troba el camp de Birkenau.

Imagen de dTorres

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.