Londres, música i Holmes

Aquell dia em vaig llevar a la mateixa hora que sempre, ja que al hotel on m’estava allotjat servien l’esmorzar fins a una hora determinada i si no em volia quedar sense, un s’havia d’activar bastant d’hora. Un cop al carrer vaig desconnectar-me dels sorolls que m’envoltaven i desprès d’escollir l’opció random del meu ipod vaig prémer el play que em va portar el so de Sleep the Clock Around dels escocesos Belle & Sebastian. Quant tot just començava a sonar la cançó dels Franz Ferdinand, que per pura coincidència resulta que també son de Glasgow, Walk Away, davant meu va passar un grup que es feien dir “La lliga dels pèl-rojos” i per sota d’una pancarta on es podia llegir que esclataria un “Escàndol a Bohèmia”, feien sentir els seus crits en favor d’una tal “Gloria Scott”. Vaig decidir d’entrar cap al metro, em trobava a Paddington i volia anar cap a Westminster, així que tenia dues opcions, la Circle (groga) o la District (verda), per tant agafaria la que arribes primer. Com trigava a venir la gent es començava a posar neguitosa, per sort jo tenia a les meves orelles el Viva la Vida dels londinencs Coldplay, uns segons després el metro entrava a l’estació.

Tot i que anava força ple, un home s’havia aconseguit fer un lloc força ample i va pintar un “Cercle vermell” al mig del vagó, a continuació es va treure una mascara i va permetre que tothom veies que tenia “La cara groga”, de cop “Un geperut” va aparèixer entre la gent i va repartir “Les cinc llavors de taronja” que duia a una bossa, al mateix temps que un home cridava que allò era obra del dimoni i que el que estaven fent era una petita introducció a “El ritual de Musgrave”, una obra que representarien durant una setmana al teatre “Shakespeare’s Globe” ubicat a Bankside. Després del sobresalt inicial, la gent va aplaudir, els membres del grup van netejar el terra i a la primera parada que van poder van baixar, no sense abans dir que eren “Tres estudiants” del “Col·legi Priory”. Al cap de poc jo també baixava i em dirigia cap a la sortida, quan un home se’m va acostar dient-me que jo era “El client il·lustre” que sabria apreciar el valor de les coses. De fet volia que li compres algun objecte dels que tenia en una petita taula de càmping. M’oferia “Les ulleres d’or” que segons ell havien estat propietat del “Negre Peter”, “La diadema de Berilo” o “La estrella de plata” que li havien donat el “Constructor de Norwood”. En veure que una noia s’aturava a observar algunes de les relíquies que allà s’oferien i que el venedor ambulant va desviar la mirada cap a ella, vaig aprofitar per barrejar-me entre la gent i al ritme dels Madness i el seu més que famós One Step Beyond vaig dirigir-me a l’exterior.

Després de donar un cop d’ull al Parlament, vaig a buscar Great George St. en direcció al Saint Jame’s Park. Anant per l’interior del parc, un es pot aïllar ni que sigui breument dels cotxes i de la gent, així que quant sonen els Housemartins amb seu gran tema Build, tot sembla molt més relaxant. Surto per la part final que va a parar al Queen Victoria Memorial, davant mateix de Buckingham Palace, i com per art de màgia sento el Bohemian Rapsody dels Queen. Dono la volta i enfilo per The Mall que em portarà a Trafalgar Square, a la meitat del carrer em trobo amb un home que xerra en un idioma que desconec, de sobte s’acosta un altra que em diu que ell es “Intèrpret grec” que es precisament el que esta parlant aquell home. Resulta que era un “Escrivent del corredor de borsa” i el que volia era saber si anava bé per anar a la seu del banc de Londres. Poc després em va passar pel costat una “Ciclista solitària” a la que li va caure un llibre amb el títol de “El vampir de Sussex”, vaig intentar tornar-li el llibre però ella es va espantar i en un no res va desaparèixer del meu davant com si fos “Lady Frances Carfax”.

Arribo a la plaça giro a la dreta i vaig en direcció al Tamesis per Northumberland, quan sóc gairebé al final del carrer, em trobo al davant d’un pub, penso que es una bona hora per menjar alguna cosa, a més el suggerent nom de “Sherlock Holmes” em resulta interessant, no se per que. M’assec a la barra i demano el plat del dia, “Peu de diable”, que ves a saber que es, i per beure una “Charles Augustus Milverton”, cervesa feta a una granja dels mateixos propietaris del pub anomenada “Shoscombe Old Place”, encara que ells s’estimen  més dir-li “Finca de Copper Beeches”. M’entres m’espero a que portin el menjar em dedico a observar a la gent que hi ha al local rodejada de pipes de fumar, violins i manuscrits penjats en unes petites vitrines repartides per aquell indret. En un racó hi ha un home que sembla un “Solter aristòcrata”, trec aquest conclusió pels aires que porta i la seva solitud. Més enllà hi ha una taula, on tres homes discuteixen sobre “Els planells del Bruce-Partington” on es pot entreveure l’anagrama del “Signe dels quatre”, segons diu un d’ells. De cop noto com si algú em llepés la cama, faig un bot i de cop i volta veig que tinc un gos enorme mirant-me amb cara de babau. L’amo que ho vist el crida pel seu nom, “Baskerville” es diu la bèstia peluda, aquest hi va tranquil·lament i s'ajeu al seu costat. Agafo el diari per tal de distreure’m una mica i em sobta una notícia en la que s’informa que un “Malalt intern”, pel que sembla és un “Home amb el llavi retorçat” i patia un lleuger “Cas d’identitat”, s’havia escapat del “Pavelló Wisteria” del manicomi “Abbey Grange”, situat a la “Vall de Boscombe”, i després de tres dies de recerca l’havien trobat a una “Casa buida” amb “Sis Napoleons” a les mans. Torno a notar les llepades del gos i veig que m’ha fet una “Segona taca”, decideixo pagar i marxar abans no acabi maleint aquell animal. Però abans de sortir faig una visita al lavabo, de camí veig en un apartat del pub com un grup de “Ballarins” estan fent una breu actuació, després dels merescuts aplaudiments tornen a sortir, donen per enèsima vegada les gràcies i s’acomiaden amb una “Última salutació a l’escenari”. Dono un darrer cop de vista al local, i veig que l’animal ha trobat una altra víctima, però aquest sembla que no te tanta paciència, a més sembla ser que hi ha el problema afegit d’un “Tres quarts desaparegut”, jo del gos el deixaria en pau.

Abans de tornar a l’hotel decideixo de passar-me pel 221b de Baker Street, on m’han recomanat  que visiti una d’aquestes cases museu, que pel que sembla un escriptor anomenat Arthur Conan Doyle, hi va fer viure hipotèticament el seu personatge més famós. Abans de marxar passo per la petita botigueta i decideixo de comprar-me un llibre d’aquest autor, ja que no tinc lectura per aquesta nit. Després de molt remenar opto per seguir la recomanació, “Estudi en escarlata”, de la persona que hi ha allà treballant. Surto al carrer i com que el temps acompanya força decideixo de fer un tros a peu fins que em senti cansat i aleshores ja agafaré el bus o el metro, això si, abans de començar a caminar em torno a desconnectar de tothom i amb els Frank and Walters i el seu Russian Shep enfilo carrer amunt.

Aquest ha estat un petit tribut a Arthur Conan Doyle i concretament al seu personatge Sherlock Holmes.
 

Imagen de dTorres

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.