Entre refugis

Més o menys cap aquestes dates ens arriba, pel típic boca orella o per haver-ho llegit en alguna revista especialitzada, algun dels nombrosos recorreguts que podem fer pels diferents refugis de muntanya, Pirineus -aragonesos, catalans o francesos-, o per diferents indrets de Catalunya.

Fins no fa gaires anys, quan algú tenia en ment de fer alguna travessa que inclogués el pas per qualsevol refugi o alberg, a banda de fer-se un mateix la ruta, gairebé sempre acabaven sent els mateixos, per una banda trobaríem el “Camí de Santiago” en les seves nombroses variants –camí francès, camí del nord, via de la plata, camí aragonès, camí primitiu, camí senabres, camí basc o camí portuguès-, i per un altra costat el GR-10 o GR-11, depenent de si el fem per la vessant nord o sud dels Pirineus.

Però últimament s’ha posat bastant de moda, i arrel d’això podem veure com cada any n’apareixen de nous, un seguit d’itineraris circulars on se’ns ofereix la possibilitat de recorrer un paratge determinat. Normalment, tot i que pot variar segons l’itinerari escollit, disposem de dues opcions de fer-lo, una seria la Sky Runner, es tracta de completar el recorregut en menys de 24 hores, l’altra, i segurament la millor donat que podem gaudir de l’entorn, es l’anomena’t Open. Aquest ens permet realitzar-lo segons ens convingui més a nosaltres. Sigui quina sigui l’opció escollida, és obligatori passar per tots els refugis de l’itinerari escollit.

Segurament un dels més populars, i alhora més concorregut, es el dels “Carros de Foc”, aquest transcorre pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. En total s’ha de passar per un total de nou refugis –Ernest Mallafré, Josep M. Blanc, Colomina, Estany Llong, Ventosa i Calvell, Restanca, Colomers, Saboredo i Amitges- al llarg de 55 quilòmetres i un desnivell acumulat de 9.200 metres. El seu protagonisme ha arribat a tal nivell que fins hi tot al juny del 2003 se’n va parlar en el New York Times. També té la seva versió adaptada per a les bicicletes de muntanya, i se la coneix amb el nom de “Pedals de Foc”. Aquí el recorregut augmenta fins els 220 quilòmetres i 5.800 metres de desnivell. Una mica al sud-est trobem la no menys coneguda “Cavalls del Vent”. Aquest ens porta a descobrir els paratges que envolten el Parc Natural del Cadí-Moixeró, en un recorregut de 97 quilòmetres a través de vuit refugis –Lluís Estasen, Prat d’Aguiló, Cortals de l’Ingla, Serrat de les Esposes, Niu de l’Àliga, Rebost, Sant Jordi i Gresolet- amb un desnivell acumulat de 5.200 metres. Tornant cap al nord-oest, hi ha l’anomenada “Porta del Cel”, que ens durà a través del nou Parc Natural de l’Alt Pirineu així com de l’Ariège. El circuit ve enllaçat a traves de quatre refugis –Certascan, Pinet,  Vallferrera i el càmping de Graus, a més de passar pel poble de Tavascan. El desnivell acumulat d’aquest itinerari és d' 11.000 metres amb un total de 65 quilòmetres.

A la Val d’Aran també podem gaudir d’un itinerari semblant anomenat “Setau Sageth o Setè Segell”. És un recorregut a través de pobles i colls, que durant molts anys han utilitzat els miners i pastors de la transhumància. Al llarg de 103 quilòmetres de recorregut i 9.100 metres de desnivell acumulat, aquest camí comença i acaba a Vielha, després de passar per Bossòst, Canejan, el refugi Honeria, Bagergue, Salardú, Arties, i el refugi de Conangles. Si el que volem es fer un recorregut en bicicleta de muntanya per aquesta zona, “Pedals d’Occitània” pot ser l’opció ideal. Entre la Val d’Aran i França trobem aquest itinerari de 227 quilòmetres de recorregut i 6.000 metres de desnivell positiu acumulat, passant per Vilamòs, Col deth Portilhon, Bagnères de Luchon, Col de Paloumères, Vall de la Barousse, Castell dels Comtes de Comminges, St. Bertrand de Comminges, Colls de Buret i Menté i finalment Vielha.
Entre la Cerdanya i Andorra, trobem la “Ruta dels Estanys Amagats”, amb un desnivell acumulat de 3.599 metres i una distància total de 73 quilòmetres, on ens anirem trobant amb els refugis de Cal Pere Sidro, Malniu, de l’Illa, Cap del Rec i Estanys de la Pera.

A cavall entre el Pirineu Aragonès i Francès, existeix una ruta que ens porta a seguir les passes d’un ós, anomenat Camille, que té com a habitat aquesta zona que s’inclou entre el Parque Natural Valles Occidentales a Osca i el Parc Nacional dels Pirineus situat a França. La ruta anomenada “La Senda de Camille” a vegades coincideix amb trams del GR-11, l’Alta Ruta dels Pirineus o el Camí de Santiago. Després de passar pels sis refugis del recorregut –Gabardito, Linza, Càmping Lauzart, Arlet, l’Alberg d’Aysa i Lizara- haurem caminat un total de 105 quilòmetres i acumulat un desnivell de 10.400 metres, 700 més si volem pujar al Bisaurín.
Al Pirineu Aragonès també trobem un parell de rutes circulars per fer amb bicicleta de muntanya. Una seria la “Pirinés Epic Trail” que travessa, al llarg de 235 quilòmetres, les comarques de la Ribagorça Oriental, Sobrarbe i l’Alta Ribagorça; l’altra és el “Turbón Tour”, que durant 107 quilòmetres ens durà a traves de la Ribagorça.

Si volem seguir antics camins de comtats medievals entre el Berguedà, Cerdanya i Ripollès, la “Ruta de l’Ermità” és un itinerari que podem fer tan a peu, amb bicicleta o a cavall, i que ens permetrà recórrer part d’aquestes tres comarques al llarg de 96 quilòmetres. Al Berguedà, tot i no ser circular, no ens podem oblidar del “Camí del Bons Homes”, que des del Santuari de Queralt, a Berga, ens durà fins el castell de Montsegur, a l’Ariège, recorrent els camins de migració que utilitzaven els Càtars o Bons Homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.

Entre les comarques tarragonines del Montsià, Baix Ebre i la Terra Alta; la del Matarranya a Terol i la del Baix Maestrat a Castelló, ens trobem amb els “Estels del Sud”, que també de manera circular en un recorregut de gairebé cent quilòmetres i un desnivell de 7.600 metres, ens portarà pel Parc Natural dels Ports. Continuant a les comarques de Tarragona, en aquest cas per la Conca de Barberà i la del Priorat, podem recorre l’àrea de la Serra del Montsant i les Muntanyes de Prades, que al llarg de 70 quilòmetres i uns 5.000 metres de desnivell, ens ofereix la “Ruta dels Refugis”. Entre les terres de Tarragona i de Lleida, en trobem una que es podria considerar més mística, "La Ruta del Cister", que ens durà a visitar els monestirs de Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet, a traves de les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell i l'Alt Camp.

Altres rutes que han anat apareixent son: “Camin Reiau”, a la Val d’Aran, on a traves dels seus 150 quilòmetres de recorregut, podrem conèixer un total de 33 pobles; “Camí de l’Óssa” que recorre les parròquies d’Encamp i Escaldes-Engordany, té una llargària de 36 quilòmetres i un desnivell de 2.125 metres; “Travessa dels 3 Refugis”, itinerari en forma de bucle pel Pirineu Oriental, entre els refugis de Coma de Vaca, Ulldeter i Ras de Carançà.

Aquest són alguns dels nombrosos itineraris que podem trobar avui en dia, però n'existeixen molts més, i d'altres que aniràn apareixent. Tot això ha fet que d’una manera o altra es tornéssin a revalorar els refugis de muntanya i recuperar antics camins que havien quedat en l’oblit.

Imagen de dTorres

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.