Clasificado en:

Posta de Sol a l'africana

No tinc cap dubte que una de les coses que m’ha agradat més de l’Àfrica són les seves postes de sol. No puc... m’és impossible explicar amb paraules la bellesa d’una posta de sol africana. Sempre he estat gran amant de les postes de sol, del cel rogenc i dels núvols llunyans. Em sento afortunada de poder contemplar un sol immens d’un color rogenc que va deixant el seu pas el cel tenyit, mentre la nit s’esforça per guanyar lloc.

M’assec a la vora del riu. Les dones netegen la roba i van deixant de forma ordenada les teles, camises i pantalons nets sobre el formigó, perquè els últims raigs de sol les assequi. Aprofiten per banyar els més petits i quan acaben es netegen elles, sense pudor de ser vistes pels vianants. Davant de les cases, a peu de carrer, s’hi asseuen la gent gran i joves, on xerren, cuinen o fins i tot es fan trenes als cabells. Els pescadors, al damunt de les embarcacions de fusta, tiren les xarxes per poder pescar, fruits del mar que seran venuts al mercat o fumats amb fogueres arran del riu.

Ségou, és una ciutat tranquil•la. Com tota ciutat situada a la vora del riu Níger compta amb un passeig, que amb una atmosfera relaxada, et permet caminar tranquil•lament mentre observes com treballen els habitants d’aquesta població de Mali.

És diumenge, i a última hora de la tarda comencen arribar amb barca els comerciants des dels diferents llogarrets situats a la vora del riu. Porten amb ells gran gerros de ceràmica, llits de palla i peix fumat, que vendran demà, dia de mercat setmanal. Contemplo el paisatge i la gent. Vides tant diferents de les que portem nosaltres però a l’hora tant semblants.

Han passat els anys, Ségou ha deixat de ser el centre de l’Imperi Bambara, un dels estats pre-colonials més importants de l’Àfrica Occidental durant els segles XVII i XVIII. Tot i així, observar la vida que porten els seus habitants et fa retrocedir en el temps.

Dies abans, a Djenné, el sol m’ha tornat a brindar amb un altre espectacle. Com a Ségou, dones rentant la roba, nens jugant, pastors amb els seus ramats i com a teló de fons el sol. Un sol que com cada dia, s’acomiada de l’Àfrica com si fos el final d’una obra teatral. A Djenné, em llevo d’hora, pujo a la terrassa del hotelet on m’allotjo i xafardejo sense ser vista com els més matiners comencen a instal•lar-se a la plaça, on es durà a terme el mercat.

La nit anterior, abans d’anar a dormir sento des de l’habitació com reciten l’ Alcorà. Una vintena de nens i joves asseguts al davant del restaurant Kita Kouraou, on m’allotjo, recitant una vegada i una altra fragments d’aquest llibre sagrat. M’acosto a un d’ells i m’ensenya la taula de fusta, allargada i amb lletres blanques amb la lliçó que s’ha d’aprendre per demà. La gran mesquita presideix el centre de la població. Una obra fabulosa feta de fang, igual que la resta de vivendes d’aquesta població. Djenné, compta amb una vintena de madrasses (escoles alcoràniques) que manté a aquesta població com a centre d’estudi Islamic.

També a Mopti i d’altres punts del país, el sol em persegueix. Dia darrera dia, el sol m’obliga a restar meravellada davant de tal espectacle de colors. Tanta bellesa. Només per tornar a veure una d’aquestes postes tornaria a l’Àfrica.


Foto: Djenné, desembre 08.
 

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.