Más madera que es la guerra

 Els ferrocarrils russos ja no funcionen amb carbó i per sort tampoc viuen en temps de guerra, però segueixen empenyent el país amb força ja que constitueixen el mitjà de transport de persones i mercaderies més utilitzat. Moscou té 12 estacions de ferrocarril (вакзал) des d’on surten centenars de trens cada dia que recorren tot el país de nord a sud i d’est a oest.  Són barats, còmodes i funcionen de meravella. En comparació amb els tediosos, silenciosos i insulsos ferrocarrils espanyols, un viatge en un tren rus és una experiència divertida i inoblidable. M’atreviria a dir que és gairebé com anar-se’n d’excursió i una bona oportunitat per conèixer amics. Un ferro-picnic-transsiberià.

Hi ha nens que corren amunt i avall (no es pot pretendre que s’estiguin quiets durant els tres o quatre dies que pot durar el trajecte fins al seu poble…), àvies (babushkes) pesant figues sota els rajos de sol que s’escolen per la finestra, joves jugant a cartes i bevent cervesa, roncadors eterns, parelletes embadalides…  La gent s’asseu en uns bancs que es troben al voltant de taules que estan plenes de menjar i beguda. S’hi acumulen gots i tasses, pots de melmelada, bosses de fruits secs, tetrabrics de llet, iogurts, tomàquets, cogombres, peix fumat, te, cafè, pa, embotit, etc. Un cop al tren, els passatgers es treuen la roba de carrer i es vesteixen d’estar per casa, amb xandalls i pantalons curts. No hi falten els típics “xulos de piscina” que es passegen amunt i avall, sense samarreta i lluint uns pectorals socarrimats per excés de solàrium. És, sens dubte, una petita ciutat plena de vida.

A l’entrada de cada vagó hi ha una màquina que proporciona aigua calenta per tal que la gent pugui preparar-se begudes reconfortants o el típics fideus xinesos instantanis. Entre mos i mos, la gent mata les hores fent mots encreuats, jugant a escacs, llegint o simplement dormint, activitat que es potencia amb la ingestió d’una bona dosi de cervesa o vodka. Els fumadors no cal que s’angoixin ja que a la intersecció entre vagons hi ha habilitat un espai que, tot i ser una mena de fumador d’opi claustrofòbic i pudent, els permet donar via lliure al seu petit plaer.

Cada vagó té una hostessa assignada que s’encarrega de controlar els bitllets, fregar el terra dos cops al dia, vetllar perquè cada passatger baixi a la parada correcta, distribuir llençols nets als que acaben d’arribar, recollir la brossa acumulada  i solucionar qualsevol altre  problema eventual.

Pel passadís van desfilant personatges de procedència diversa que, per tal d’amortitzar el preu del bitllet, venen productes de tota mena (sobretot roba importada de la Xina). A bord d’aquests trens és difícil que et falti res. Però, per si es donés el cas, quan s’atura a una estació apareixen de tot arreu nois carregats amb carretons plens de menjar, àvies amb farcells plens de pastissets artesanals, etc. Les estacions són com un mercat on els més golafres poden reomplir el rebost. De totes maneres, per als més sibarites i adinerats, el tren disposa d’un vagó restaurant que permet degustar plats típics o prendre un cafè mentre es contempla el paisatge.

Si al cap d’unes hores no heu fet amics que us hagin donat desenes d’adreces i us hagin convidat a menjar del seu plat, és que teniu un greu problema comunicatiu. El fet és que moltes persones, després de passar-se dies sencers engabiats en un d’aquests vagons, frisen per trobar-se amb algun viatger despistat a qui bombardejar a preguntes. D’on véns i cap a on vas? Per què has vingut a Rússia? De què treballes? Ah! Ets espanyol? Ostres! Doncs la meva tieta va estar per Espanya, a un lloc molt maco que es deia Calella. Peròjo no he viatjat a Portugal; perdó,  vull dir Espanya. Jo he anat a TurquiaHi ha unes platges fantàstiques. Vas a Mongòlia? Però que n’estàs de sonat! Si allà no hi ha res. Es més bonica la Xina. Vols una mica de conyac? Va bé per la salut… És una bona oportunitat per posar en pràctica el rus o per desplegar la vostra habilitat en el llenguatge de sons i signes. No espereu el miracle: a dia d’avui l’anglès encara és massa mandrós per aventurar-se tants quilòmetres Sibèria endins.

Nota: aquest article forma part del blog 7865km sobre rails http://7865km.wordpress.com. No es tracta d'un dirari de viatge en si, sino un espai on comparteixo les histories amb les que em vaig topant.

Comentarios

Enviar un comentario nuevo

El contenido de este campo se mantiene como privado.
CAPTCHA
La siguiente pregunta es para prevenir el spam automático en los envíos.
Image CAPTCHA
Copy the characters (respecting upper/lower case) from the image.