Ngurugan

Claven quatre canyes a
terra, una a cada límit de la sepultura. Al capdamunt, de canya a canya, hi
lliguen una tela blanca. Han bastit un dosser sobre la tomba. L’aire oreja el
drap immaculat, o cal pensar que és un esperit que l’anima? El braman segueix amb la litúrgia
fúnebre del ngurugan. Ara retira el
recipient cònic de ràfia que tapa l’olla de terrissa. Conté aigua beneïda de
Tempaksiring, la deu més sagrada de Bali. Posa dins l’olla un manat de branques

Arriba el jero mangku, el braman que oficiarà el
ritual litúrgic. És un vell menut; un home un xic contrafet, de cos vinclat. Va
vestit amb roba blanca. El veig al capdamunt del túmul més elevat del cementiri. Prega amb el cap lleugerament cot. De tant en tant, llença pètals de
flors i espargeix l’aigua beneïta del bol de vidre que sosté amb la mà
esquerra. L’aigua sagrada neteja l’indret de mals esperits i foragita dimonis. Darrere