Kurdistán

(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)

Què ve a la memòria quan hom sent el nom de Van? Segurament els preuadíssims gats de Van, amb un ull blau i l’altre groc, que són impossibles de veure pel carrer ja que, com és d’esperar, estan dins les cases tancats amb pany i clau. Van, però, també és un indret famós pel seu gegantí llac d’origen volcànic situat a 1.700 metres d’altitud, l’aigua del qual, en posseir una alta alcalinitat i mineralització, permet rentar-hi la roba sense sabó. Les aigües de color blau resplendent són blanques a les vores i el seu tacte és estranyament oliós.

(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)

Durant els 180 Km que separen Doğubayazit de Van, cap al sud, es succeeixen els controls de l’exèrcit. El conductor del dolmuş (minibús) té la precaució de parar la música en tots ells. Intuïm que les melodies, dolces i malenconioses, moltes de les quals tenen una semblança sorprenent amb la música flamenca, no són turques. Preguntem i ens confirmen, mitjançant signes i bona voluntat, que efectivament la música és kurda.

(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)

El Kurdistan és molt divers paisatgísticament parlant. Fins ara hem remuntat verdes muntanyes i hem travessat estepes humides. Ara toca el torn a les zones volcàniques, per passar a vorejar seguidament un altiplà amb llacs gegantins i acabar a les planícies mesopotàmiques. De boscos no en veurem gaires ja que, pel que sembla, durant els anys més durs d’enfrontaments armats entre exèrcit i guerrilla kurda del PKK els turcs van dedicar-se a cremar-los...

(versió catalana a continuació; versión castellana más abajo)

El conductor de l’autobús que ens transporta fins a Kars fa un parell de trucades de les quals ens sembla entendre les paraules “turistes” i “espanyols”. Les sospites es confirmen quan, malgrat la solitud de l’indret, ja ens espera a la parada d’autobusos el modest “tour operador” local. És clar, què fan dos viatgers sols en un indret com aquest? Com és previsible ens ofereix els seus serveis per visitar la perla de la regió: Ani, la capital del regne medieval d’Armènia, motiu més que suficient per haver fet tants i tants quilòmetres.