Indonesia

Molts diuen que l’essència
de Bali és a Ubud. També és cert que el visitant que cerca tranquil·litat, a
Ubud la troba. Ubud és el lloc indicat per observar la vida rural balinesa, i
per fruir de les danses i del teatre tradicional d’ombres. Ubud és el bressol
artístic i l’ànima cultural de Bali.

Marihuana, dones i
rellotges falsos són les ofertes principals dels desarrelats javanesos que van
a Bali atrets per les peles dels turistes. Pul·lulen pels carrers de Kuta
buscant-se la vida. Formen un valerós exèrcit de soldats que ignoren el
significat del mot rendir-se. Ni te n’adones i et planten als nassos una
exposició d’excel·lents còpies de primeres marques de rellotges. També perfums,
io-ios fosforescents, ànecs marionetes, esgarrifoses pintures de menjador

Claven quatre canyes a
terra, una a cada límit de la sepultura. Al capdamunt, de canya a canya, hi
lliguen una tela blanca. Han bastit un dosser sobre la tomba. L’aire oreja el
drap immaculat, o cal pensar que és un esperit que l’anima? El braman segueix amb la litúrgia
fúnebre del ngurugan. Ara retira el
recipient cònic de ràfia que tapa l’olla de terrissa. Conté aigua beneïda de
Tempaksiring, la deu més sagrada de Bali. Posa dins l’olla un manat de branques

Arriba el jero mangku, el braman que oficiarà el
ritual litúrgic. És un vell menut; un home un xic contrafet, de cos vinclat. Va
vestit amb roba blanca. El veig al capdamunt del túmul més elevat del cementiri. Prega amb el cap lleugerament cot. De tant en tant, llença pètals de
flors i espargeix l’aigua beneïta del bol de vidre que sosté amb la mà
esquerra. L’aigua sagrada neteja l’indret de mals esperits i foragita dimonis. Darrere

Malgrat que Indonèsia és un estat musulmà, la major part de la població de l’illa de Flores professa la religió cristiana. A l’illa n’hi ha, de musulmans, i molts, però proporcionalment estan en minoria.

(CONTINUACIÓ) La moto baixa aproximadament un quilòmetre més. Ja hi som, en aquest revolt es veu clarament un camí que penetra un bosc d’acàcies. Són arbres vells, esparsos, molt alts. Miro el rellotge: ara són dos quarts i cinc minuts de vuit. Comencem a caminar per un senderol que zigzagueja entre una flaçada d’herba resseca. L’herbam té tonalitats de palla. Alguns arbres estan tombats. Hem de saltar per damunt els troncs per superar-los.

El volcà que em vaig proposar escalar el dia de Sant Jaume, per celebrar el meu sant, es diu Egon. És un volcà actiu que s’alça a l’est de l’illa de Flores. Té una altura de 1703 metres.