Londres, música i Holmes

Aquell dia em vaig llevar a la mateixa hora que sempre, ja que al hotel on m’estava allotjat servien l’esmorzar fins a una hora determinada i si no em volia quedar sense, un s’havia d’activar bastant d’hora. Un cop al carrer vaig desconnectar-me dels sorolls que m’envoltaven i desprès d’escollir l’opció random del meu ipod vaig prémer el play que em va portar el so de Sleep the Clock Around dels escocesos Belle & Sebastian.

Imagen de dTorres
Clasificado en:

Els... "jo, més"

Ben segur, alguna vegada, t’has trobat explicant una anècdota a uns coneguts, com ara: “…el pitjor d’aquestes vacances va ser l’overbooking que vam enganxar a l’aeroport, anant cap a Istambul, i ens vam quedar penjats cinc hores amb vint passatgers més…”, quan, amb prou feines acabada la frase, algú, sovint aquella persona que sempre ha de dir la seva, exclama… “apa!, això no és res… jo…, quan vaig anar a Myanmar (remarcant un destí més llunyà que el teu), també vaig enganxar overbooking, i érem més de setanta persones esperant més de quinze hores…”, Segurament som davant una d’aquelles persones que, sense cap mala intenció, ens fan saber que poden superar la nostra experiència, sigui quina sigui, i a qui potser podriem anomenar en...“jo, més”?

Imagen de tribuAltaïr
Distribuir contenido Suscribirse a llibres