Clasificado en:

49. CHILKOOT TRAIL: El Chilkoot Pass

Un suau vent que puja del mar hauria d’empènyer una mica la boira, però aquesta s’entesta a quedar-se enganxada al coll de muntanya, i quan arribo dalt del Chilkoot Pass, ho faig sense saber on sóc. Les congestes de neu són més grans i més nombroses, i la boira hi és més espessa que mai. Des d’un pal taronja no veig el següent, i l’única manera de no perdre el camí és seguir les petjades que els excursionistes anteriors han deixat a la neu.

Al 1898, quan els aventurers pujaven pel Chilkoot Pass seguint la febre de l’or, un d’aquells pioners va escriure al seu diari: «Darrera nostre la civilització... davant nostre la vastitud, el silenci, la grandiositat. Per a sentir la teva pròpia petitesa i insignificança, estigue’t sol al cim... i adona’t que no ets més que un àtom en aquest gran univers. La solitud, la paorosa i sublim immensitat!... Però hi ha poc temps per al descans, i gens de temps per a somiar». De peu al coll del Chilkoot Pass, amb la pesada motxilla a l’esquena, el vent picant-me la cara encaputxada i gelant-me les cames nues, els meus pensaments no difereixen gaire als d’aquell cercador d’or.

Chilkoot Pass, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

47. CHILKOOT TRAIL: THE SCALES

Fins el 1897, els nadius Tlingit que havien fet servir el Chilkoot Pass per a endinsar-se al Canadà per a comerciar-hi ho havien fet sempre a l’estiu i amb càrregues lleugeres. Durant la Febre de l’Or, la ruta no va canviar, però sí que ho va fer la temporada: es va fer fins i tot durant la tardor i l’hivern, i amb càrregues pesadíssimes.

Gold fever debris in the Scales in Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

34. SKAGWAY: White Pass & Yukon Railway

Si Skagway era anomenada «La porta del Klondike» no era perquè sí. A només uns quants quilòmetres de distància hi havia Dyea des d’on es podia prendre el camí del Chilkoot Pass per a sortir d’Alaska i entrar a les terres interiors del Yukon. Però aquest no era l’únic pas de muntanya que quedava lliure de neu durant l’estiu. El White Pass descobert pel capità Moore va resultar ser també una via possible per a endinsar-se al Canadà. A l’inici no era més que un camí de carro que s’enfilava suaument pels boscos de darrera Skagway. Però mica a mica s’anava fent cada cop més estret i costerut fins a convertir-se en un tortuós sender que recorria barrancs i penya-segats seguint la riba del riu Skagway.

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Yukon