Clasificado en:

43. CHILKOOT TRAIL: Ràngers a Sheep Camp

No m’ha atacat cap ós i ni tan sols n’he vist cap rastre quan arribo a Sheep Camp gairebé a les set del vespre, després de quasi dinou quilòmetres de marxa des de l’inici del camí. L’ambient no és molt agradable: plou de valent i de tots els espais adequats per a plantar-hi tendes, només en queda un. No és una plataforma de fusta alçada de terra com les altres, sinó un tros sense herba i cobert de fang entre uns arbustos. L’únic avantatge que li puc trobar és que és a prop d’una de les dues cabanes de sostre de tela que serveixen per a cuinar i eixugar la roba.

Jeremy Prater, ranger at Sheep Camp, Chilkoot Trail, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

37. CHILKOOT TRAIL: Inici del Chilkoot Trail

El matí que he de començar el Chilkoot Trail plou.

Recorro les nou milles de carretera sense asfaltar que separen Skagway de Dyea dins el Subaru de l’Alexandra i en Derek, una parella que he conegut a l’alberg on m’he hostatjat i que faran el camí amb uns amics. La badia està coberta per la boira, que es confon a mitja altitud de les muntanyes que la voregen amb els núvols baixos que hi han quedat estancats. Una pluja escarransida però constant mulla el vidre davanter suficientment com per a haver de fer servir els rentavidres.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

35. SKAGWAY: La mort de Soapy Smith

Un camí sense asfaltar a les afores d’Skagway em porta pel costat de les instal•lacions de la White Pass & Yukon Railway, fins al cementiri del poble. Hi ha enterrats tots aquells primers habitants que van venir a buscar fortuna i van morir en l’intent. I el més famós de tots ells és Soapy Smith. 

Soapy Smith grave, Skagway, Alaska, copyright www.jordicanal.com

Imagen de jcanal
Clasificado en:

34. SKAGWAY: White Pass & Yukon Railway

Si Skagway era anomenada «La porta del Klondike» no era perquè sí. A només uns quants quilòmetres de distància hi havia Dyea des d’on es podia prendre el camí del Chilkoot Pass per a sortir d’Alaska i entrar a les terres interiors del Yukon. Però aquest no era l’únic pas de muntanya que quedava lliure de neu durant l’estiu. El White Pass descobert pel capità Moore va resultar ser també una via possible per a endinsar-se al Canadà. A l’inici no era més que un camí de carro que s’enfilava suaument pels boscos de darrera Skagway. Però mica a mica s’anava fent cada cop més estret i costerut fins a convertir-se en un tortuós sender que recorria barrancs i penya-segats seguint la riba del riu Skagway.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

33. SKAGWAY: Saloons i cercadors d’or

Amb l’arribada dels cercadors d’or a finals del segle XIX, la ciutat d’Skagway va créixer molt de pressa, al principi sobretot en forma d’una enorme extensió de tendes de campanya de tela on es duien a terme tota mena de negocis. Per a atreure més clients i superar la competència, els comerciants van començar a construir façanes de fusta davant les tendes de tela. Les botigues eren així més atractives, i tot i que el client que hi entrés pogués quedar sovint desil•lusionat en veure que l’interior era de tela, almenys ja hi havia entrat, i això, en aquells temps de tanta competència, ja podia significar una venda.

Skagways

Imagen de jcanal
Clasificado en:

32. SKAGWAY: El pes de l’or

Quan la Febre de l’Or va esclatar el 1897, fins a cent mil persones van deixar tot el que tenien i es van llençar a l’aventura cap a Dawson City, al Canadà, a través de diferents rutes. Més de quaranta mil persones van triar la ruta que passava per Skagway. El govern del Canadà, tement que l’aglomeració de gent a Dawson provocaria la fam i la mort de tothom, va obligar a tots aquests viatgers a endur-se tot el necessari per a sobreviure durant un any en les terres fredes del nord.

Equipament per a passar l'hivern al nord buscant or

Imagen de jcanal
Clasificado en:

31. SKAGWAY: El naixement de la ciutat

Billy Strasser és el guia del Park Service que ens porta, a mi i a un grup de deu turistes, a fer un tomb pel Skagway, Alaska. És dels pocs guies d’un Parc Nacional que ha de fer el seu tour dins d’una ciutat. Amb un somriure sempre a punt darrera la seva barba, ens explica aquesta aparent contradicció. Com Yellowstone, Glacier Bay i molts altres parcs abans que aquest, el Klondike Gold Rush és, des del 1976, un Parc Nacional. I el que té d’especial aquest parc és que inclou part de la ciutat d’Skagway. Des de la creació del parc, el Park Service ha anat comprant edificis a Skagway i els ha reconstruït en la seva forma original, convertint-los en museus, llogant-los a botigues de souvenirs o, tal com ha passat amb l’antic edifici administratiu del Yukon and White Pass Train, convertint-lo en les oficines del Parc.

La cabana de troncs de William Moore a Skagway

Imagen de jcanal
Clasificado en:

30. SKAGWAY: Soapy Smith

La indústria del turisme a Skagway es remunta ja al naixement de la ciutat, al tombant del segle XX. Durant la Febre de l’Or ja hi havia vaixells que duien turistes a Skagway perquè poguessin veure en directe la bogeria daurada que s’havia apoderat de milers d’homes. Però segurament el turisme devia ser dels pocs negocis en què Jefferson Randolph Smith no hi va tenir una picossada. Si hagués invertit en botigues de souvenirs i no en els truculents negocis que remenava, potser no s’hauria fet tan ric com va arribar a ser, però possiblement hauria pogut viure uns quants anys més.

Soapy Smith

Imagen de jcanal
Clasificado en:

29. SKAGWAY: Far-West a Alaska

M’havien dit que Skagway era un poble turístic. Quan hi arribo comprovo que aquest adjectiu es queda curt. Skagway és com un Disneyland en miniatura. El primer que veig d’Skagway des de la coberta del ferri ràpid que m’hi porta són els quatre creuers transatlàntics que hi ha amarrats en un moll al sud del poble. Després de passar per Juneau, han vingut a abocar tots els seus passatgers a Skagway.

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Skagway