Clasificado en:

93. Fairbanks: Or al cul del món

Arribo caminant fins al centre de la ciutat, ocupat per la Golden Heart Plaza. El pompós sobrenom de Fairbanks, la «Ciutat del Cor d’Or», fa referència al fet que es troba al centre d’Alaska i que és la regió més rica en or de tot l’Estat.

Golden Heart Plaza, Fairbanks, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

86. Top of the world: Chicken Town

A partir de Boundary la Top of the World Highway baixa de cota i la vegetació de tundra comença a ser substituïda pel bosc boreal de pícees negres. Fins i tot, de tant en tant, comencem a veure alguns bedolls de fulles esgrogueïdes. No són els únics que comencen a mostrar els signes de l’apropament de la tardor, sinó que esparsos entre el verd fosc de les pícees ressalten ara aquí, ara allà, alguns tons ataronjats o vermellosos d’altres arbres caducs. Als fons de les valls, per on corren petits torrents d’aigua, comencem a veure també rastres evidents de la indústria aurífera de la zona. Rius sondejats o redirigits amb grans excavadores, terra amuntegada en espera de ser garbellada o el més evident de tot, una antiga draga, més petita i molt més mal conservada que la nº4 de Dawson i que marca l’assentament de Jack Wade. A partir d’aquí la carretera passa a anomenar-se Taylor Highway i ens condueix cap a Chicken.

Chicken, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

77. Dawson: Sourdoughs i cheechakos

Del mig milió de persones que va marxar cap al Klondike a través de les cinc rutes que es van fer servir per a arribar al Klondike, ja fos seguint tot el Yukon des de la seva desembocadura al mar de Bering, a través d’Ashcroft a la Colúmbia Britànica, cap al nord des d’Edmonton a través de les muntanyes MacKenzie o pel Chilkoot o el White Pass, només cinquanta mil persones van aconseguir arribar fins al seu objectiu. Només quatre mil van trobar-hi or i només quatre-centes van aconseguir immenses fortunes.

En deu anys es van extreure tres-cents milions de dòlars en or, però aquests diners van anar a parar a una ínfima minoria dels qui havien començat aquell viatge. I allò que és més irònic de la Febre de l’Or és que, tot i semblar la més difícil, la ruta del Chilkoot Pass va ser en realitat la més fàcil.

Dawson, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

69. DAWSON: Vells miners del Klondike

La primera concessió minera que veig al Klondike fa pena.

En una àrea oberta al bosc, hi ha una bassa d’aigua fangosa, estancada i bruta. El tub d’una bomba de succió entra a la bassa i condueix l’aigua propulsant-la amb forta pressió una mica més amunt. El fort roncar del motor de la bomba trenca el silenci del bosc circumdant. Fa tanta calor que ni els ocells canten. Espargides a la vora de la bassa hi ha unes quantes màquines per a tractar la grava que recullen amb una excavadora. No es veu ningú a prop, però un cartell de «Prohibit el Pas» em fa mantenir a distància.

Klondike, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

65. DAWSON: La ciutat de l’or

La Fossa de Tintina és una ampla depressió que travessa Alaska i el Yukon en direcció sud-oest. És tan gran que fins i tot un astronauta la podria veure des de l’espai. El seu estudi pot interessar fins i tot als que no són aficionats a la geologia, ja que la seva presència ha afectat econòmicament la regió d’una manera molt més directa que molts altres fenòmens geològics del món. Sota la fossa hi ha una línia de falla al llarg de la qual la roca mare s’ha desplaçat 450 quilòmetres. Aquest moviment al llarg dels darrers 65 milions d’anys ha estat el causant de canvis en el drenatge dels rius de la regió, que al principi eren cap al sud i posteriorment han passat a buidar les seves aigües cap a Alaska al nord-oest.

Tintina Trench, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler 

Imagen de jcanal
Clasificado en:

60. WHITEHORSE: Museu MacBride

A l’ampla sala de conferències del museu MacBride de Whitehorse, al Yukon canadenc, davant d’un espars i poc nombrós públic assegut expectant en cadires de plàstic, una noia vestida amb camisa blanca i pantalons i armilla negres, tocada amb un barret de bolet negre i amb un bigoti postís que li tapa mitja cara, recita, nerviosament i ràpida, uns versos que al Canadà són universals:

There are strange things done in the midnight sun

By the men who moil for gold;

The Arctic trails have their secret tales

That would make your blood run cold;

The Northern Lights have seen queer sights,

But the queerest they ever did see

Was that night on the marge of Lake Lebarge

I cremated Sam McGee.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

33. SKAGWAY: Saloons i cercadors d’or

Amb l’arribada dels cercadors d’or a finals del segle XIX, la ciutat d’Skagway va créixer molt de pressa, al principi sobretot en forma d’una enorme extensió de tendes de campanya de tela on es duien a terme tota mena de negocis. Per a atreure més clients i superar la competència, els comerciants van començar a construir façanes de fusta davant les tendes de tela. Les botigues eren així més atractives, i tot i que el client que hi entrés pogués quedar sovint desil•lusionat en veure que l’interior era de tela, almenys ja hi havia entrat, i això, en aquells temps de tanta competència, ja podia significar una venda.

Skagways

Imagen de jcanal
Clasificado en:

32. SKAGWAY: El pes de l’or

Quan la Febre de l’Or va esclatar el 1897, fins a cent mil persones van deixar tot el que tenien i es van llençar a l’aventura cap a Dawson City, al Canadà, a través de diferents rutes. Més de quaranta mil persones van triar la ruta que passava per Skagway. El govern del Canadà, tement que l’aglomeració de gent a Dawson provocaria la fam i la mort de tothom, va obligar a tots aquests viatgers a endur-se tot el necessari per a sobreviure durant un any en les terres fredes del nord.

Equipament per a passar l'hivern al nord buscant or

Imagen de jcanal
Clasificado en:

31. SKAGWAY: El naixement de la ciutat

Billy Strasser és el guia del Park Service que ens porta, a mi i a un grup de deu turistes, a fer un tomb pel Skagway, Alaska. És dels pocs guies d’un Parc Nacional que ha de fer el seu tour dins d’una ciutat. Amb un somriure sempre a punt darrera la seva barba, ens explica aquesta aparent contradicció. Com Yellowstone, Glacier Bay i molts altres parcs abans que aquest, el Klondike Gold Rush és, des del 1976, un Parc Nacional. I el que té d’especial aquest parc és que inclou part de la ciutat d’Skagway. Des de la creació del parc, el Park Service ha anat comprant edificis a Skagway i els ha reconstruït en la seva forma original, convertint-los en museus, llogant-los a botigues de souvenirs o, tal com ha passat amb l’antic edifici administratiu del Yukon and White Pass Train, convertint-lo en les oficines del Parc.

La cabana de troncs de William Moore a Skagway

Imagen de jcanal
Clasificado en:

Herència minera a Juneau

Herència minera a Juneau
Distribuir contenido Suscribirse a Or