82. Dawson: Good bye Dawson

És tard i torno a l’alberg on m’allotjo, a l’altra vora del riu Yukon, per a sopar i dormir. Al Bonanza Market hi trobo un bon tall de salmó de carn rosada i una etiqueta ben clara que hi diu que ha estat pescat al Yukon el dia anterior. Més fresc impossible. Per a fer-ho encara més festiu em permeto el luxe de comprar-me unes grosses olives en pot de vidre. No sé per què, però m’han vingut unes ganes terribles de menjar-ne només de veure-les. Deu ser que trobo a faltar el mediterrani.

Yukon River, Dawson City, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

81. Dawson: La casa de Pierrre Berton

Quasi davant per davant de la cabana de Robert Service, a la cantonada entre Hanson Street i la Vuitena Avinguda, hi ha la darrera casa d’escriptors de Dawson City, però segur que és la que n’ha allotjat més. Originàriament era la casa de la família Berton, on l’historiador Pierre Berton va passar la seva infància.

 Dawson City, Pierre Berton house, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

79. Dawson: La casa de Jack London

Va ser gràcies a la fama com a ciutat de l’Or que Dawson va esdevenir també una ciutat cultural i, de totes les ciutats del Yukon i Alaska, és la que té un lligam més important per a la literatura. Tres dels més grans escriptors que van saber plasmar en les seves obres la vida al nord, que van saber presentar a un públic receptiu les vicissituds i vivències dels personatges que s’havien aventurat a aquestes terres i que van fer que els lectors somiessin en visitar algun dia aquestes regions solitàries, van viure a Dawson. I les cases on Jack London, Robert Service i  Pierre Berton van escriure alguns d’aquests relats encara es mantenen dretes.

Jack London Cabin, Dawson, Yukon, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

78. Dawson: Menjar a pes d’or

La riquesa que els primers cercadors d’or van aconseguir al Klondike, no els va servir de gaire. Aïllada com estava de l’exterior, Dawson va patir alguns moments de necessitat. Com un rei Mides que no podia alimentar-se de l’or que creava, els miners tampoc no podien comprar tot allò que haurien volgut. Condemnats a menjar conserves tot l’hivern, a l’inici de la primavera del 1898 els milers de miners que eren a Dawson esperaren amb candeletes que el gel del Yukon es trenqués per a permetre als vaixells arribar amb menjar fresc...

Dawson, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

77. Dawson: Sourdoughs i cheechakos

Del mig milió de persones que va marxar cap al Klondike a través de les cinc rutes que es van fer servir per a arribar al Klondike, ja fos seguint tot el Yukon des de la seva desembocadura al mar de Bering, a través d’Ashcroft a la Colúmbia Britànica, cap al nord des d’Edmonton a través de les muntanyes MacKenzie o pel Chilkoot o el White Pass, només cinquanta mil persones van aconseguir arribar fins al seu objectiu. Només quatre mil van trobar-hi or i només quatre-centes van aconseguir immenses fortunes.

En deu anys es van extreure tres-cents milions de dòlars en or, però aquests diners van anar a parar a una ínfima minoria dels qui havien començat aquell viatge. I allò que és més irònic de la Febre de l’Or és que, tot i semblar la més difícil, la ruta del Chilkoot Pass va ser en realitat la més fàcil.

Dawson, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

76. Dawson: L’esclat de la febre

Quan entro a Dawson per la Vuitena Avinguda em sembla entendre millor l’estat d’excitació que devien tenir aquells homes i dones que van arribar a la ciutat després de passar tantes penalitats. Tots ells havien deixat les seves feines, les seves famílies i el món que coneixien per a apuntar-se a una aventura que no sabien com acabaria. Mestres, advocats, peons, mestresses de casa, forners, escriptors,... una multitud de persones provinents de tota mena de professions i classes socials s’havia fet a l’aventura del nord. Tots amb un objectiu comú: fer-se ric amb l’or. I tot va començar amb l’arribada de dos vaixells.

Imagen de jcanal

75. Dawson: provant sort amb l'or

Un quilòmetre més amunt d’on hi ha la Discovery Claim, prop d’on l’Eldorado vessa les seves aigües al rierol Bonanza, la Klondike Visitors Association (KVA) ha comprat la concessió de la nº6 per tal que els visitants de la ciutat puguin experimentar això de buscar or en un riu. En realitat el visitant el que sol experimentar és la frustració de veure que palada rere palada no apareix res al plat que no sigui pedra, pedra i pedra. De tant en tant alguna cosa brillant apareix minúscula al fons del plat. Mala sort, només són petits trossos de mica daurada.

Discovery Claim, Klondike, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

74. Dawson: la fi dels descobridors

George Carmack, Skookum Jim i Tagish Charlie van quedar-se aquell hivern de 1897 a Bonanza Creek extraient la grava congelada del fons del riu i a la primavera següent la van rentar als canals. Va resultar ser tan rica que una sola palada va arribar a generar fins a 218 dòlars en or. Aviat hi van tenir treballant una dotzena de miners contractats i un cop pagats aquests i el 20% d’impostos per al govern del Canadà, els quedà una fortuna de més de 150.000 dòlars per a repartir entre els tres.

Skookum Jim

Imagen de jcanal

73. Dawson: Or en concessió

El dia després que George Carmack anunciés a Fortymile la descoberta d’or, totes les barques del poble havien desaparegut, comprades, llogades o robades pels miners que havien sentit les seves paraules. Totes les barques es dirigien cap al Klondike. Carmack va somriure satisfet. Era el que volia. Així va començar la Febre de l’Or del Klondike.

Klondike River, Yukon, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

72. DAWSON: George Carmack

Si hi ha una biografia interessant de les dels personatges de la Febre de l’Or del Klondike és la de George Washington Carmack, el descobridor de l’or i l’iniciador de tota la Febre. Va néixer el 24 de setembre del 1860 a Califòrnia. La seva mare va morir quan ell tenia tres anys, i el seu pare quan en tenia onze. Orfe, va passar a viure aleshores amb la seva germana, que s’havia casat amb un home 24 anys més gran que ella. Durant la seva joventut, Carmack va treballar de pastor d’ovelles al ranxo del seu cunyat i pare adoptiu, però als vint-i-un anys va entrar a la Marina dels Estats Units. La primera destinació va ser en un vaixell en direcció a Sitka amb la missió de mantenir la pau i l’ordre al sud-est d’Alaska.

George Carmack

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Jordi Canal-Soler