Cròniques del sud

Des de Barcelona se’m demana una explicació de la crisi política que sacseja aquests darrers dies Tailàndia. Hi ha infinitat de periodistes solvents que se n’ocupen.

La-Ngu és una població de a penes vint mil ànimes.
Pertany a la província de Satun, que és per on em moc aquests dies. Poca estona
hi passo a La-Ngu. De fet, hi estic de pas. Durant el parell d’hores que hi sóc
trepitjo solament el carrer principal. Carrer que a la vegada és carretera. Les
meves passes van de l’oficina on despatxen bitlles pels minibusos que es
dirigeixen a Hat Yai i a Satun a l’altra banda del carrer-carretera; concretament,

Pujo al minibús que m’ha de
portar a La-Ngu. Després de gairebé una hora de plaent trajecte, arribo a
La-Ngu sense novetat. M’he desplaçat a uns 48 quilòmetres al nordoest de Satun.
A La-Ngu m’assec al seient del darrere d’una moto. Per un euro, em porta deu
quilòmetres més lluny. Cap a l’oest. En poca estona sóc a Pak Bara. El
motorista em deixa arran d’una barraqueta de fusta on venen bitllets per anar a

Arribo a
Satun. Satun és una població ubicada al sud profund de Tailàndia. És a prop de
Malàisia, a la costa del mar d’Andaman. En baixar del minibús el primer que
faig és buscar un lloc on hostatjar-me. Llogo una habitació en una casa
d’hostes. És una habitació lluminosa. Tinc el que necessito: un bany, un llit,
un escriptori, un armari, nevereta i un aparell d’aire condicionat. L’aire condicionat