82. Dawson: Good bye Dawson

És tard i torno a l’alberg on m’allotjo, a l’altra vora del riu Yukon, per a sopar i dormir. Al Bonanza Market hi trobo un bon tall de salmó de carn rosada i una etiqueta ben clara que hi diu que ha estat pescat al Yukon el dia anterior. Més fresc impossible. Per a fer-ho encara més festiu em permeto el luxe de comprar-me unes grosses olives en pot de vidre. No sé per què, però m’han vingut unes ganes terribles de menjar-ne només de veure-les. Deu ser que trobo a faltar el mediterrani.

Yukon River, Dawson City, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

77. Dawson: Sourdoughs i cheechakos

Del mig milió de persones que va marxar cap al Klondike a través de les cinc rutes que es van fer servir per a arribar al Klondike, ja fos seguint tot el Yukon des de la seva desembocadura al mar de Bering, a través d’Ashcroft a la Colúmbia Britànica, cap al nord des d’Edmonton a través de les muntanyes MacKenzie o pel Chilkoot o el White Pass, només cinquanta mil persones van aconseguir arribar fins al seu objectiu. Només quatre mil van trobar-hi or i només quatre-centes van aconseguir immenses fortunes.

En deu anys es van extreure tres-cents milions de dòlars en or, però aquests diners van anar a parar a una ínfima minoria dels qui havien començat aquell viatge. I allò que és més irònic de la Febre de l’Or és que, tot i semblar la més difícil, la ruta del Chilkoot Pass va ser en realitat la més fàcil.

Dawson, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

67. DAWSON: Dawson City

Desperto amb ganes d’explorar la ciutat i sobretot arribar fins a Discovery Claim, el lloc on va començar la Febre de l’Or del Klondike. Llogo una bici per a moure’m amb més facilitat i m’arribo fins al Centre d’Informació de Dawson per a que m’expliquin com arribar-hi.  

Si haguéssim de basar-nos en el trineu de fusta que hi ha al centre de la sala, en el parell de caps d’ants d’enormes cornamentes que van morir en quedar-se enganxades una amb l’altra o en els vestits de les recepcionistes, de llargues faldilles fosques i bruses blanques i enfarbalanades lligades al coll amb un fermall antiquat, podríem pensar que hem retrocedit en el temps fins a plena època de la Febre de l’Or.

Massonic Temple, Dawson City, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

49. CHILKOOT TRAIL: El Chilkoot Pass

Un suau vent que puja del mar hauria d’empènyer una mica la boira, però aquesta s’entesta a quedar-se enganxada al coll de muntanya, i quan arribo dalt del Chilkoot Pass, ho faig sense saber on sóc. Les congestes de neu són més grans i més nombroses, i la boira hi és més espessa que mai. Des d’un pal taronja no veig el següent, i l’única manera de no perdre el camí és seguir les petjades que els excursionistes anteriors han deixat a la neu.

Al 1898, quan els aventurers pujaven pel Chilkoot Pass seguint la febre de l’or, un d’aquells pioners va escriure al seu diari: «Darrera nostre la civilització... davant nostre la vastitud, el silenci, la grandiositat. Per a sentir la teva pròpia petitesa i insignificança, estigue’t sol al cim... i adona’t que no ets més que un àtom en aquest gran univers. La solitud, la paorosa i sublim immensitat!... Però hi ha poc temps per al descans, i gens de temps per a somiar». De peu al coll del Chilkoot Pass, amb la pesada motxilla a l’esquena, el vent picant-me la cara encaputxada i gelant-me les cames nues, els meus pensaments no difereixen gaire als d’aquell cercador d’or.

Chilkoot Pass, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

48. CHILKOOT TRAIL: Pujant al Chilkoot Pass

Els cercadors d’or que no tenien prou recursos per a llogar portadors professionals havien de pujar ells sols tota la tona de material que la Policia Muntada del Canadà els demanaria dalt del cim. Això podia significar fins a quaranta viatges amunt i avall del gran pendent de neu fins al coll del Chilkoot Pass. Solien pujar utilitzant graons tallats al glaç, i baixaven amb la pala sota el cul com si es tractés d’un trineu. 

A baix a la vall, moure endavant la gran quantitat de material ja havia representat una tasca complicada. Els portadors que duien el seu propi material tenien dues maneres per a poder-ho fer: dur més pes o caminar més quilòmetres. Un paquet lleuger de vint-i-dos quilos significava haver de fer més viatges però fer-los més descansats. Un paquet pesat de trenta-sis quilos equivalia a fer menys viatges, però amb una gran càrrega i molt lentament. I cada milla caminada amb una càrrega significava una altra milla enrera per a anar a buscar la resta. Sumant tots els viatges, alguns d’aquests homes van caminar gairebé mil milles per a poder transportar el seu material al llarg de les trenta-tres milles que separen Dyea de Lake Bennett.

Chilkoot Pass, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

39. CHILKOOT TRAIL: Inici del camí

Són gairebé les dotze i em trobo ja davant de l’inici del camí que recorre el Chilkoot Trail. És tard per a començar i plovisqueja. Tot i que duc roba impermeable, els prop de trenta quilos de la motxilla ja m’han fet suar tant que estic tant mullat com si no dugués protecció. Les primeres passes del Chilkoot Trail són extenuants, perquè ben aviat el camí s’enfila per les roques per a guanyar una mica de nivell. A partir d’aquí discorre pla durant una estona, però el cansament ja s’ha apoderat de les meves cames.

Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

37. CHILKOOT TRAIL: Inici del Chilkoot Trail

El matí que he de començar el Chilkoot Trail plou.

Recorro les nou milles de carretera sense asfaltar que separen Skagway de Dyea dins el Subaru de l’Alexandra i en Derek, una parella que he conegut a l’alberg on m’he hostatjat i que faran el camí amb uns amics. La badia està coberta per la boira, que es confon a mitja altitud de les muntanyes que la voregen amb els núvols baixos que hi han quedat estancats. Una pluja escarransida però constant mulla el vidre davanter suficientment com per a haver de fer servir els rentavidres.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

36. CHILKOOT TRAIL: Chilkoot Trail Center

–Amb quants dies el vols fer? –em va preguntar la rànger al Trail Center, l’oficina del Parc.

–Ho he de decidir ara?

–Sí.

Era encara a Skagway, preparant-me per a seguir la ruta dels cercadors d’or cap a l’interior del Canadà, i m’acabaven de donar una notícia que no esperava. Per raons administratives, és necessari que qui vulgui pernoctar al Chilkoot Trail National Park comuniqui abans en quins campaments acamparà, ja que no és permès de plantar la tenda on es vulgui. Això també significa que s’ha de dur un bon ritme per a arribar als campaments abans que es faci fosc.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

33. SKAGWAY: Saloons i cercadors d’or

Amb l’arribada dels cercadors d’or a finals del segle XIX, la ciutat d’Skagway va créixer molt de pressa, al principi sobretot en forma d’una enorme extensió de tendes de campanya de tela on es duien a terme tota mena de negocis. Per a atreure més clients i superar la competència, els comerciants van començar a construir façanes de fusta davant les tendes de tela. Les botigues eren així més atractives, i tot i que el client que hi entrés pogués quedar sovint desil•lusionat en veure que l’interior era de tela, almenys ja hi havia entrat, i això, en aquells temps de tanta competència, ja podia significar una venda.

Skagways

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Cercadors d'or