Un vot que ve de lluny

Em llevo de matinada. Encara és fosc quan arribo a la terminal vella d’autobusos. Pujo al vehicle que sortirà en cosa d’un moment. En quatre hores l’autobús es planta a Bangkok, concretament a la terminal de Mo Chit. Pujo a una taximoto. El motorista em deixa als peus del BTS, el tren elèctric que creua pels aires Bangkok. Faig uns 12 quilòmetres a bord del tren, ple com un ou. De l’estació on baixo a l’ambaixada espanyola deu haver-hi uns 400 metres. Distància que recorro a peu.

Imagen de jMestres

Fills de Buda

El dia que fa 190 d’aquest viatge visito un santuari budista a Sao Hai, a la riba meridional del riu Pa Sak. Em diuen que el monjo que té cura de la pagoda és assegut sota el pavelló a tocar del riu. Mentre m’hi acosto veig el bonze alçar-se del banc on seu. Quan sóc a pocs metres el saludo amb les mans plegades, els polzes tocant el front i inclinant el cap. Deixo anar un polit sawatdí kap. El monjo fa unes calades de la cigarreta encesa que duu als dits.

Imagen de jMestres

Viatjar i enyorar-se

En Krieng em demana si trobant-me tant de temps fora i lluny de casa no enyoro el meu país. Responc que entès com a concepte no l’enyoro perquè el país és inherent a mi: allà on vaig el porto. Del país físic, el què seria la pell -gent i territori- enyoro alguns aspectes.

Imagen de jMestres

La Burbuja

La Burbuja

LA RUTA HACIA EL ARTICO 2: LA DALTON HIGHWAY

Hace poco hubo un momento en que me sentí descorazonado. Fue hace unas semanas, cuando faltaban menos de dos mil kilómetros para alcanzar el extremo norte de Norteamérica.

Imagen de viajeros4x4x4
Clasificado en:

El baile de las pipas

 Cuando el curso del río Noguera del Tor se ensancha, aparece la población de Barruera, situada a 1.096 metros de altitud. Es la capital del Valle de Boí que tenía poco más de doscientos habitantes en el año 2008. Su patrón es Sant Feliu y la Fiesta Mayor se celebra el 1 de agosto.

Imagen de aEscriche
Clasificado en:

25 anys de "Hem fet el cim"

Un 28 d'agost de 1985, tot just avui en fa 25 anys, una expedició catalana aconseguia assolir el cim del sostre del món. Per fi, en aquella muntanya anomenada Chomolangma (la mare de l'univers) en tibetà, Sagarmatha (front del cel) en nepalès, o Everest (coneguda així des de que en Sir Andrew Waugh la va nomenar en honor al seu predecessor Sir George Everest), i amb una alçada de 8.848 metres, es podia veure voleiar la senyera.

Imagen de dTorres
Clasificado en:

Diari de viatge. Bali i Catalunya (I)

Catalunya és una nació ocupada. Bali, també. Bali comença a ofegar-se per l’arribada d’immigrants provinents d’illes veïnes, sobretot javanesos. Catalunya fa temps que rep immigrants d’altres països, la majoria procedents d’Espanya. Els darrers anys, la immigració a Catalunya s’ha diversificat. Les onades de colons espanyols han minvat mentre han crescut els immigrants originaris del Magrib, de Sud-amèrica i d’Europa de l’Est.

Imagen de jMestres

Colombia 2: La Guajira, primeros apuntes en Colombia

La Raya es un pueblo de frontera gris, sucio, el salvaje oeste latinoamericano, una línea de puestos cubiertos con lonas que venden contrabando de Venezuela y platos de chivo flaco. Hay viento que levanta nubes de polvo que llega desde la península de la Guajira, gente que se gana la vida ofreciendo llamadas desde su teléfono móvil, cambistas espontáneos y mucho combustible que se vende en bidones de veinte litros a los lados de la ruta. Y sopa, sopa caliente bajo el sol despiadado de las tierras aledañas al Caribe.

Imagen de viajeros4x4x4

Montblanc (II)

Distribuir contenido Suscribirse a Catalunya