Clasificado en:

106. PRUDHOE BAY: Creuant el Yukon

No veiem l’altra riba del Yukon, a set-cents metres de l’inici del pont. El fum, tan espès que gairebé es podria tallar, ens ho impedeix. De fet, no veiem ni l’aigua marronosa del riu, a setanta metres sota nostre, i només distingim tres dels cinc pilars de formigó que sostenen el pont, ancorats a la roca mare del llit del riu, i que desapareixen en una base de fum com si el pont se sustentés sobre cotó fluix.

Yukon bridge, Alaska

Imagen de jcanal
Clasificado en:

85. Top of the world: Boundary

Vint minuts després d’haver entrat a Alaska arribem a Boundary, el poble que pren el nom de la propera zona fronterera amb Canadà. Com passava amb Poker Creek, aquí li diuen poble a qualsevol agrupació de cases, perquè només compta amb sis cabanes de troncs, la majoria amb les parets derruïdes o els teulats enfonsats. Una pista de grava a prop fa d’aeroport per a avionetes. Al costat de la carretera, un cartell publicitari d’aquells que tenen lletres per a col•locar i crear el text dirigeix el visitant cap a una de les cabanes ocupades:

WELCOME TO BOUNDRY ALASKA

WE’VE GOT GOLD GIFTS

GRUB & MUCH MORE GAS $300

BUSES ARE  WELCOME

Boundary, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

84. Top of the world: Caribús

La frontera entre el Yukon i Alaska és segurament la més vertical, recta i llarga del món. Segueix mil·limètricament el meridià 141ºW al llarg de més de mil quilòmetres, des de l’Oceà Àrtic fins al Mont St. Elias. Però tot el que té d’espectacular aquesta línia divisòria vista en un atles ho perd en el punt fronterer de la carretera que la creua, format simplement per dos grans blocs de dues plantes pintats de verd amb finestres blanques. En un pal al costat hi voleia la bandera canadenca, i en un altre la nord-americana. D’una garita en surt una policia de fronteres nord-americana. Ens demana els passaports, i en veure el meu, exclama:

–Oh, Espanya! Bon clima allà!

Jordi Canal-Soler, Alaska Border with Canada

Imagen de jcanal
Clasificado en:

83. Top of the World: Fum i crestes

Per a passar del Yukon a Alaska ho he de fer en una furgoneta d’una empresa privada de transport. Per a aquest recorregut no gaire freqüentat no hi ha servei públic. El conductor es diu Richard i la vella camioneta és una Ford Aerostar de color xampany.

A un quart de deu iniciem el viatge cap a Fairbanks enfilant-nos ràpidament per la carretera que es dirigeix cap a la frontera amb Alaska. Al cap de pocs minuts som prou amunt com per a poder veure tot Dawson i, gairebé a l’horitzó per sobre la ciutat podem veure el perfil arrodonit del King Solomon Dome, la muntanya  que domina els camps aurífers del Klondike.

Top of the World Highway, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

82. Dawson: Good bye Dawson

És tard i torno a l’alberg on m’allotjo, a l’altra vora del riu Yukon, per a sopar i dormir. Al Bonanza Market hi trobo un bon tall de salmó de carn rosada i una etiqueta ben clara que hi diu que ha estat pescat al Yukon el dia anterior. Més fresc impossible. Per a fer-ho encara més festiu em permeto el luxe de comprar-me unes grosses olives en pot de vidre. No sé per què, però m’han vingut unes ganes terribles de menjar-ne només de veure-les. Deu ser que trobo a faltar el mediterrani.

Yukon River, Dawson City, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

81. Dawson: La casa de Pierrre Berton

Quasi davant per davant de la cabana de Robert Service, a la cantonada entre Hanson Street i la Vuitena Avinguda, hi ha la darrera casa d’escriptors de Dawson City, però segur que és la que n’ha allotjat més. Originàriament era la casa de la família Berton, on l’historiador Pierre Berton va passar la seva infància.

 Dawson City, Pierre Berton house, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

80. Dawson: La casa de Robert Service

L’altre gran literat del Yukon va viure a Dawson no gaire lluny d’on avui en dia es troba la cabana de Jack London. Robert Service va viure en una cabana de troncs a un sol carrer de distància. Només un carrer més enllà de la cabana de London hi ha una altra cabana de troncs. Robert Service hi va viure durant tres anys, del 1909 al 1912, i la cabana del poeta venerat ha estat restaurada fins a l’últim detall, amb un interior idèntic al que hi havia a l’època en què hi va viure.

Robert Service Cabin, Dawson City, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

78. Dawson: Menjar a pes d’or

La riquesa que els primers cercadors d’or van aconseguir al Klondike, no els va servir de gaire. Aïllada com estava de l’exterior, Dawson va patir alguns moments de necessitat. Com un rei Mides que no podia alimentar-se de l’or que creava, els miners tampoc no podien comprar tot allò que haurien volgut. Condemnats a menjar conserves tot l’hivern, a l’inici de la primavera del 1898 els milers de miners que eren a Dawson esperaren amb candeletes que el gel del Yukon es trenqués per a permetre als vaixells arribar amb menjar fresc...

Dawson, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

77. Dawson: Sourdoughs i cheechakos

Del mig milió de persones que va marxar cap al Klondike a través de les cinc rutes que es van fer servir per a arribar al Klondike, ja fos seguint tot el Yukon des de la seva desembocadura al mar de Bering, a través d’Ashcroft a la Colúmbia Britànica, cap al nord des d’Edmonton a través de les muntanyes MacKenzie o pel Chilkoot o el White Pass, només cinquanta mil persones van aconseguir arribar fins al seu objectiu. Només quatre mil van trobar-hi or i només quatre-centes van aconseguir immenses fortunes.

En deu anys es van extreure tres-cents milions de dòlars en or, però aquests diners van anar a parar a una ínfima minoria dels qui havien començat aquell viatge. I allò que és més irònic de la Febre de l’Or és que, tot i semblar la més difícil, la ruta del Chilkoot Pass va ser en realitat la més fàcil.

Dawson, Yukon, Canada, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

76. Dawson: L’esclat de la febre

Quan entro a Dawson per la Vuitena Avinguda em sembla entendre millor l’estat d’excitació que devien tenir aquells homes i dones que van arribar a la ciutat després de passar tantes penalitats. Tots ells havien deixat les seves feines, les seves famílies i el món que coneixien per a apuntar-se a una aventura que no sabien com acabaria. Mestres, advocats, peons, mestresses de casa, forners, escriptors,... una multitud de persones provinents de tota mena de professions i classes socials s’havia fet a l’aventura del nord. Tots amb un objectiu comú: fer-se ric amb l’or. I tot va començar amb l’arribada de dos vaixells.

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a CANADA