Diari de viatge (15). Tres històries de Bangkok

Matí. Esperant que toquin les 10 faig temps fotografiant la noia Dollar. S’acosta un xicot amb una Canon penjada al coll. Demana a quina hora obren el BACC (Bangkok Art and Culture Centre). Responc que en poca estona hi podrem entrar. Es diu Sarit. Té 20 anys. Estudia Belles Arts a la Universitat Srinakharinwirot.

Imagen de jMestres

Tailàndia sempre és una festa

Tailàndia sempre és una festa
Descripción: 

Tailàndia sempre és una festa. Un Doraimon pel flamant graduat! Festa de graduació. Universitat Ratchaphruek. La graduació va celebrar-se ahir al matí (09/02/10), als jardins de les dependències de la Policia Naval. Riba dreta del riu Chao Praià, davant per davant del Palau Reial i el temple Wat Phra Kéo. Bangkok.

Tailàndia sempre és una festa

Tailàndia sempre és una festa
Descripción: 

Tailàndia sempre és una festa. Llicenciades en màrqueting. Festa de graduació. Universitat Ratchaphruek. La graduació va celebrar-se ahir al matí (09/02/10), als jardins de les dependències de la Policia Naval. Riba dreta del riu Chao Praià, davant per davant del Palau Reial i el temple Wat Phra Kéo. Bangkok.
 

Tailàndia sempre és una festa

Tailàndia sempre és una festa
Descripción: 

Tailàndia sempre és una festa. Parada de toies per als graduats al costat d’un autobús. Festa de graduació. Universitat Ratchaphruek. La graduació va celebrar-se ahir al matí (09/02/10), als jardins de les dependències de la Policia Naval. Riba dreta del riu Chao Praià, davant per davant del Palau Reial i el temple Wat Phra Kéo. Bangkok.
 

Diari de viatge (14). L’urbanita convalescent

Dino dues vegades. Al primer àpat conec un parell de mestres encantadores. Treballen en una escola d’ensenyament secundari. L’una ensenya matemàtiques; l’altra, és professora de llengua. El segon dinar el faig després de connectar-me a internet. Baixo al pis sisè de l’MBK. Passejada entre els restaurants. La flaire és l’esquer que obre la gana.

Imagen de jMestres

Diari de viatge (13). Una galleda groga

Diari de viatge (13). Una galleda groga
Descripción: 

Pintures murals darrere l’altar. L'autor dels murals és Khrua In Thong, artista tailandès que va importar temàtiques i l'estil de pintura europeu a Siam. Les pintures daten del regnat de Rama IV (1851-1868). Wat Boromniwat. (Veure la crònica: Diari de viatge (13). Una galleda groga)
 

Diari de viatge (13). Una galleda groga

Diari de viatge (13). Una galleda groga
Descripción: 

Detall del pas del ferrocarril pel centre d’una ciutat europea. La pintura és darrere l’altar de l’ubosót, o pavelló d’ordenació dels monjos. L'autor és Khrua In Thong, artista tailandès que va importar temàtiques i l'estil de pintura europeu al seu país. Les pintures daten del regnat de Rama IV (1851-1868). Wat Boromniwat. (Veure la crònica: Diari de viatge (13). Una galleda groga)
 

Diari de viatge (13). Una galleda groga

Diari de viatge (13). Una galleda groga
Descripción: 

Fragment de la part inferior del mur meridional. Observi’s l’arquitectura netament occidental dels edificis. L'autor és Khrua In Thong, pintor siamès que va importar temàtiques i l'estil de pintura europeu al seu país. Les pintures daten del regnat de Rama IV (1851-1868). Wat Boromniwat. (Veure la crònica: Diari de viatge (13). Una galleda groga)

Diari de viatge (13). Una galleda groga

He reprès la fotografia de murals budistes. Una delícia. No solament pel goig de veure meravelles -que sempre és un estímul pels sentits- sinó també forçat per les circumstàncies. La lesió al genoll -conseqüència de l’accident de moto- em manté amb la mobilitat limitada. Fotografiar murals és una activitat que em puc permetre. Amb moderació, però tirant milles. 

Imagen de jMestres
Clasificado en:

Diari de viatge (12). Bangkok Pink Ladies

Renou de cadires. Cops i xiscles. És una baralla. Els sorolls provenen de l’habitació veïna. Són dos quarts de sis de la matinada. Encara és negra nit. El batibull m’ha despertat. M’assec al llit. Inquiet, no cal dir-ho. Atent als esdeveniments. Se sent un home cridant. S’expressa en anglès. Esgarips aguts d’almenys dues veus. Què hauria de fer? Sóc al primer pis d’un hotel sense ascensor. La recepció de l’establiment és a quatre passes. Haurien de sentir-ho.

Imagen de jMestres
Distribuir contenido Suscribirse a Bangkok