Clasificado en:

33. SKAGWAY: Saloons i cercadors d’or

Amb l’arribada dels cercadors d’or a finals del segle XIX, la ciutat d’Skagway va créixer molt de pressa, al principi sobretot en forma d’una enorme extensió de tendes de campanya de tela on es duien a terme tota mena de negocis. Per a atreure més clients i superar la competència, els comerciants van començar a construir façanes de fusta davant les tendes de tela. Les botigues eren així més atractives, i tot i que el client que hi entrés pogués quedar sovint desil•lusionat en veure que l’interior era de tela, almenys ja hi havia entrat, i això, en aquells temps de tanta competència, ja podia significar una venda.

Skagways

Imagen de jcanal
Clasificado en:

31. SKAGWAY: El naixement de la ciutat

Billy Strasser és el guia del Park Service que ens porta, a mi i a un grup de deu turistes, a fer un tomb pel Skagway, Alaska. És dels pocs guies d’un Parc Nacional que ha de fer el seu tour dins d’una ciutat. Amb un somriure sempre a punt darrera la seva barba, ens explica aquesta aparent contradicció. Com Yellowstone, Glacier Bay i molts altres parcs abans que aquest, el Klondike Gold Rush és, des del 1976, un Parc Nacional. I el que té d’especial aquest parc és que inclou part de la ciutat d’Skagway. Des de la creació del parc, el Park Service ha anat comprant edificis a Skagway i els ha reconstruït en la seva forma original, convertint-los en museus, llogant-los a botigues de souvenirs o, tal com ha passat amb l’antic edifici administratiu del Yukon and White Pass Train, convertint-lo en les oficines del Parc.

La cabana de troncs de William Moore a Skagway

Imagen de jcanal
Clasificado en:

30. SKAGWAY: Soapy Smith

La indústria del turisme a Skagway es remunta ja al naixement de la ciutat, al tombant del segle XX. Durant la Febre de l’Or ja hi havia vaixells que duien turistes a Skagway perquè poguessin veure en directe la bogeria daurada que s’havia apoderat de milers d’homes. Però segurament el turisme devia ser dels pocs negocis en què Jefferson Randolph Smith no hi va tenir una picossada. Si hagués invertit en botigues de souvenirs i no en els truculents negocis que remenava, potser no s’hauria fet tan ric com va arribar a ser, però possiblement hauria pogut viure uns quants anys més.

Soapy Smith

Imagen de jcanal
Clasificado en:

29. SKAGWAY: Far-West a Alaska

M’havien dit que Skagway era un poble turístic. Quan hi arribo comprovo que aquest adjectiu es queda curt. Skagway és com un Disneyland en miniatura. El primer que veig d’Skagway des de la coberta del ferri ràpid que m’hi porta són els quatre creuers transatlàntics que hi ha amarrats en un moll al sud del poble. Després de passar per Juneau, han vingut a abocar tots els seus passatgers a Skagway.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

28. HAINES: Óssos a Chilkoot River

El capvespre avança ràpidament i la llum disminueix a cada minut quan sóc de nou prop del pont del Chilkoot River, a pocs quilòmetres de Haines, Alaska. La poca llum que encara hi ha queda filtrada pels núvols que amenacen pluja i donen a l’ambient una tonalitat blavosa que inunda el bosc proper. A l’altra banda del riu, on s’aboca al mar, caminant tranquil·lament per la platja, hi puc distingir un animal. En un principi sembla un gos, però un cop d’ull amb els prismàtics em permeten distingir la gepa característica d’un ós bru. Una visió fugissera, que no triga a desaparèixer rere uns arbustos. El meu primer ós ha estat tan ràpid que no li he pogut fer ni una foto...

Imagen de jcanal
Clasificado en:

27. HAINES: Salmons a Chilkoot River

Trenta minuts. Aquest és el màxim de temps que em dono per a esperar que algú em porti fins a Chilkoot River. Vull veure els óssos que s’hi concentren al capvespre. M’estic a la sortida del poble de Haines, contemplant el mar calmat a l’estret canal de Lynn. Són les set del vespre, però el sol d’Alaska encara és prou alt a l’horitzó. De la mitja dotzena de cotxes que passen, cap d’ells no s’atura. Quan ja m’he estat esperant vint-i-nou minuts i estic a punt de desistir, para una camioneta vella i atrotinada, conduïda per un parell de hippies de tercera edat.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

26. HAINES: Chilkat Dancers

Al centre de la plaça de Fort Seward hi ha un edifici de fusta de planta quadrangular i amb una teulada de dues vessants i de pendent poc pronunciat. A la seva façana de troncs hi ha esculpida una enorme àliga a l’estil Tlingit, amb colors vermell, negre i blanc definint múltiples ulls en tota la seva anatomia, i els dos batents de la petita porta d’entrada en són les dues potes. A cada cantonada s’hi dreça un petit tòtem de fusta esculpida i pintada que li donen l’aire d’una casa ancestral dels indis Tlingit. L’interior del local també està inspirat en les cases tradicionals, però al centre, on normalment hi hauria la llar de foc al voltant de la qual discorria tota la vida del clan, hi ha una col·lecció de bancs de fusta on el públic avui poc nombrós es pot asseure.

Imagen de jcanal

De Colombia a Panamá en un buque de carga boliviano

Qué horror! Una cucaracha voladora!!!!

A veces ocurren milagros difíciles de explicar. Sorpresas, hechos inesperados, deseos convertidos en una página sucia o brillante de nuestra historia.

Imagen de viajeros4x4x4
Clasificado en:

25. HAINES: Jack Dalton

Jack Dalton és segurament el personatge més curiós que mai ha viscut a Haines. Nascut a Kansas el 1856, el 1883 va haver de fugir de la justícia i es va embarcar en un vaixell que el va dur a Alaska, on va acompanyar a diverses expedicions al Mont St Elias i al país Chilkat. Al cap de set anys, com a cuiner d’una expedició al riu Alsek, va viatjar per primer cop al llarg de la ruta Tlingit que recorre la vora del riu Chilkat i que els indis feien servir per a comerciar amb els indis atapascans de l’interior del Canadà.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

24. HAINES: Alaska Chilkat Bald Eagle Preserve

La furgoneta d’en Bob em permet recórrer els últims quilòmetres fins a l’aparcament dels Council Grounds, al centre de la Reserva Natural, en pocs minuts. És una mica tard, però encara hi ha prou llum per a intentar veure alguna àliga de cap blanc (Haliaetus leucocephalus). En Bob baixa amb mi i m’ensenya les muntanyes que ens envolten. Ell les coneix perfectament i ja n’ha recorregut una bona part tot i que fa pocs anys que és a Haines.

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Alaska