Clasificado en:

42. CHILKOOT TRAIL: Canyon City

Un camí rodejat d’arbustos i arbres em porta fins a Canyon City i descobreixo que l’antiga cabana de troncs que servia de refugi està gairebé en ruïnes. Passat el campament, un pont penjat travessa el riu i porta fins a l’estreta plana entre el Taiya i el Nourse on el 1897 s’hi havia aixecat una ciutat de tendes. Aquí era on els futurs cercadors d’or feien la seva principal parada abans de la forta pujada per a superar la profunda gorja que el riu Taiya ha excavat a la muntanya en aquest punt. Aquí podien acumular les seves pertinences i organitzar-les per al dur ascens.

Canyon City, Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canl-Soler

Imagen de jcanal

40. CHILKOOT TRAIL: Jack London

Poc després de començar la marxa, el camí del Chilkoot es complica. És aquí quan començaven les veritables peripècies dels primers cercadors d’or que el van recórrer. Fins aquesta primera part del Chilkoot Trail els cavalls havien pogut fer més fàcil el transport de les mercaderies, però quan el terreny començava a complicar-se tant, ni els mateixos cavalls podien aguantar-lo. En algun punt, mig coberts per la molsa, encara es poden veure algun dels ossos d’aquells animals que, a causa dels maltractes, una mala alimentació o sobrecàrrega, «morien com els mosquits a la primera gelada, i des d’Skagway a Bennett es podrien en grans piles» en paraules del gran Jack London en un dels seus contes.

D’entre tots els homes i dones que el 1898 van fer el Chilkoot Trail i que van deixar-ne constància en diaris personals, cròniques de l’època i premsa de les diferents localitats, cap d’ells no va saber transmetre tan bé l’esperit de l’aventura o la importància de la lluita de l’home i els animals contra la natura cruel com les obres del seu millor cronista, Jack London.

 Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

39. CHILKOOT TRAIL: Inici del camí

Són gairebé les dotze i em trobo ja davant de l’inici del camí que recorre el Chilkoot Trail. És tard per a començar i plovisqueja. Tot i que duc roba impermeable, els prop de trenta quilos de la motxilla ja m’han fet suar tant que estic tant mullat com si no dugués protecció. Les primeres passes del Chilkoot Trail són extenuants, perquè ben aviat el camí s’enfila per les roques per a guanyar una mica de nivell. A partir d’aquí discorre pla durant una estona, però el cansament ja s’ha apoderat de les meves cames.

Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

38. CHILKOOT TRAIL: Dyea

L’inici al costat del pont on m’han deixat l’Alexandra i en Derek, no és exactament on començava el Chilkoot Trail. A l’època de la Febre de l’Or el camí començava a Dyea mateix, on el riu Taiya aboca les seves aigües al mar, dues milles més avall del pont metàl·lic. El 1898, el poble de Dyea era un gran nucli urbà. Ara, l’únic que en queda és algun pilar del seu port, alguns taulons de fusta de les seves cases i marques al terra allà on s’hi havien aixecat construccions. Tot i que significa fer cinc milles més de camí, no em puc estar d’anar-hi a fer una ullada. Vull començar el Chilkoot Trail on realment començava, allà on arribaren els primers cercadors d’or, a les platges de Dyea.

Antiga construcció a Dyea, Alaska, Jordi Canal Soler

Imagen de jcanal

37. CHILKOOT TRAIL: Inici del Chilkoot Trail

El matí que he de començar el Chilkoot Trail plou.

Recorro les nou milles de carretera sense asfaltar que separen Skagway de Dyea dins el Subaru de l’Alexandra i en Derek, una parella que he conegut a l’alberg on m’he hostatjat i que faran el camí amb uns amics. La badia està coberta per la boira, que es confon a mitja altitud de les muntanyes que la voregen amb els núvols baixos que hi han quedat estancats. Una pluja escarransida però constant mulla el vidre davanter suficientment com per a haver de fer servir els rentavidres.

Imagen de jcanal
Clasificado en:

36. CHILKOOT TRAIL: Chilkoot Trail Center

–Amb quants dies el vols fer? –em va preguntar la rànger al Trail Center, l’oficina del Parc.

–Ho he de decidir ara?

–Sí.

Era encara a Skagway, preparant-me per a seguir la ruta dels cercadors d’or cap a l’interior del Canadà, i m’acabaven de donar una notícia que no esperava. Per raons administratives, és necessari que qui vulgui pernoctar al Chilkoot Trail National Park comuniqui abans en quins campaments acamparà, ja que no és permès de plantar la tenda on es vulgui. Això també significa que s’ha de dur un bon ritme per a arribar als campaments abans que es faci fosc.

Imagen de jcanal

LA RUTA HACIA EL ARTICO 2: LA DALTON HIGHWAY

Hace poco hubo un momento en que me sentí descorazonado. Fue hace unas semanas, cuando faltaban menos de dos mil kilómetros para alcanzar el extremo norte de Norteamérica.

Imagen de viajeros4x4x4
Clasificado en:

35. SKAGWAY: La mort de Soapy Smith

Un camí sense asfaltar a les afores d’Skagway em porta pel costat de les instal•lacions de la White Pass & Yukon Railway, fins al cementiri del poble. Hi ha enterrats tots aquells primers habitants que van venir a buscar fortuna i van morir en l’intent. I el més famós de tots ells és Soapy Smith. 

Soapy Smith grave, Skagway, Alaska, copyright www.jordicanal.com

Imagen de jcanal
Clasificado en:

34. SKAGWAY: White Pass & Yukon Railway

Si Skagway era anomenada «La porta del Klondike» no era perquè sí. A només uns quants quilòmetres de distància hi havia Dyea des d’on es podia prendre el camí del Chilkoot Pass per a sortir d’Alaska i entrar a les terres interiors del Yukon. Però aquest no era l’únic pas de muntanya que quedava lliure de neu durant l’estiu. El White Pass descobert pel capità Moore va resultar ser també una via possible per a endinsar-se al Canadà. A l’inici no era més que un camí de carro que s’enfilava suaument pels boscos de darrera Skagway. Però mica a mica s’anava fent cada cop més estret i costerut fins a convertir-se en un tortuós sender que recorria barrancs i penya-segats seguint la riba del riu Skagway.

Imagen de jcanal

LA RUTA HACIA EL ARTICO 1: COMO EVITAR QUE TE COMAN LOS OSOS

-          ¿Sabes cuál es la mejor manera de evitar que te coma un oso? –me preguntó Anna, poco después que ahuyentara mi primer oso del campamento de esa tarde en Yukón, esgrimiendo amenazadoramente una cuchara y la taza plateada del café con leche.

-          A ver… contame…

Imagen de viajeros4x4x4
Distribuir contenido Suscribirse a Alaska