Clasificado en:

86. Top of the world: Chicken Town

A partir de Boundary la Top of the World Highway baixa de cota i la vegetació de tundra comença a ser substituïda pel bosc boreal de pícees negres. Fins i tot, de tant en tant, comencem a veure alguns bedolls de fulles esgrogueïdes. No són els únics que comencen a mostrar els signes de l’apropament de la tardor, sinó que esparsos entre el verd fosc de les pícees ressalten ara aquí, ara allà, alguns tons ataronjats o vermellosos d’altres arbres caducs. Als fons de les valls, per on corren petits torrents d’aigua, comencem a veure també rastres evidents de la indústria aurífera de la zona. Rius sondejats o redirigits amb grans excavadores, terra amuntegada en espera de ser garbellada o el més evident de tot, una antiga draga, més petita i molt més mal conservada que la nº4 de Dawson i que marca l’assentament de Jack Wade. A partir d’aquí la carretera passa a anomenar-se Taylor Highway i ens condueix cap a Chicken.

Chicken, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

85. Top of the world: Boundary

Vint minuts després d’haver entrat a Alaska arribem a Boundary, el poble que pren el nom de la propera zona fronterera amb Canadà. Com passava amb Poker Creek, aquí li diuen poble a qualsevol agrupació de cases, perquè només compta amb sis cabanes de troncs, la majoria amb les parets derruïdes o els teulats enfonsats. Una pista de grava a prop fa d’aeroport per a avionetes. Al costat de la carretera, un cartell publicitari d’aquells que tenen lletres per a col•locar i crear el text dirigeix el visitant cap a una de les cabanes ocupades:

WELCOME TO BOUNDRY ALASKA

WE’VE GOT GOLD GIFTS

GRUB & MUCH MORE GAS $300

BUSES ARE  WELCOME

Boundary, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

83. Top of the World: Fum i crestes

Per a passar del Yukon a Alaska ho he de fer en una furgoneta d’una empresa privada de transport. Per a aquest recorregut no gaire freqüentat no hi ha servei públic. El conductor es diu Richard i la vella camioneta és una Ford Aerostar de color xampany.

A un quart de deu iniciem el viatge cap a Fairbanks enfilant-nos ràpidament per la carretera que es dirigeix cap a la frontera amb Alaska. Al cap de pocs minuts som prou amunt com per a poder veure tot Dawson i, gairebé a l’horitzó per sobre la ciutat podem veure el perfil arrodonit del King Solomon Dome, la muntanya  que domina els camps aurífers del Klondike.

Top of the World Highway, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

Revista Altaïr nº 83 - Parques Nacionales de Estados Unidos

 Hay viajes que “te gustaría” hacer, y otros que son un deber, un compromiso con uno mismo. Porque son necesarios, porque son imprescindibles, porque renunciar a ellos sería incurrir en alta traición, en perjurio, en pecado mortal, en simonía, en delito de lesa majestad o en algo incluso peor: en estupidez. En mi caso, la visita a los parques nacionales de Estados Unidos es el ejemplo redondo. En parte, lo admito, por las influencias.

Imagen de revistaAltair

62. WHITEHORSE: Alaska Highway

L’antiga estació de la White Pass & Yukon Railway ocupa a Whitehorse un edifici de dues plantes, amb doble teulada, i les parets recobertes de fusta com si es tractés d’una cabana de troncs. El tren que venia d’Skagway, 177 quilòmetres més al sud, va deixar d’arribar-hi el 1982, però part de la via que utilitzava, la que va d’un extrem a l’altre de la ciutat, encara s’aprofita per a fer-hi córrer una espècie de tramvia amb motor dièsel que fa la ruta amunt i avall del recorregut.

Lake Laberge, Yukon, Canada, Sam MacGee, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal

48. CHILKOOT TRAIL: Pujant al Chilkoot Pass

Els cercadors d’or que no tenien prou recursos per a llogar portadors professionals havien de pujar ells sols tota la tona de material que la Policia Muntada del Canadà els demanaria dalt del cim. Això podia significar fins a quaranta viatges amunt i avall del gran pendent de neu fins al coll del Chilkoot Pass. Solien pujar utilitzant graons tallats al glaç, i baixaven amb la pala sota el cul com si es tractés d’un trineu. 

A baix a la vall, moure endavant la gran quantitat de material ja havia representat una tasca complicada. Els portadors que duien el seu propi material tenien dues maneres per a poder-ho fer: dur més pes o caminar més quilòmetres. Un paquet lleuger de vint-i-dos quilos significava haver de fer més viatges però fer-los més descansats. Un paquet pesat de trenta-sis quilos equivalia a fer menys viatges, però amb una gran càrrega i molt lentament. I cada milla caminada amb una càrrega significava una altra milla enrera per a anar a buscar la resta. Sumant tots els viatges, alguns d’aquests homes van caminar gairebé mil milles per a poder transportar el seu material al llarg de les trenta-tres milles que separen Dyea de Lake Bennett.

Chilkoot Pass, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

46. CHILKOOT TRAIL: Bogeries del Chilkoot Pass

El camí surt fora del bosc i s’enfila per una tartera. Una boira espessa amaga la punta de les muntanyes sobre meu. Ja no plou tant, però aquí dalt es gira vent i la temperatura baixa a uns cinc graus centígrads sobre zero, i amb pantalons de bany el fred es nota. Tinc els genolls gelats, i encara em queden unes quantes hores per a creuar el Chilkoot Pass i arribar al Canadà.

Chilkoot Pass, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

45. CHILKOOT TRAIL: Sheep Camp

Quan l’endemà desperto a les vuit del matí ja no queda ningú a Sheep Camp. Tothom ha marxat a les sis preveient la jornada de fins a catorze hores que el guarda ens va anunciar ahir fins al següent campament de Happy Camp, ja al Canadà.

Durant la nit ha seguit plovent i tinc la petita tenda inundada. Sortir del sac de dormir amb els ossos adolorits per l’excursió d’ahir ja fa mandra. Fer-ho per a quedar-se amb pantalons de bany per a tot el dia en l’ambient humit i fred del matí encara en fa més.

Restes a Sheep Camp, Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

44. CHILKOOT TRAIL: Nit a Sheep Camp

Acabada la xerrada del rànger, gairebé tothom se’n va a dormir. Ja fa estona que han sopat, i demà el dia serà dur: cal reposar. Jo no tinc aquesta sort, i entro a la cabana per a preparar-m’hi el menjar. A l’interior, hi trobo tres canadencs: un pare i dos fills. Fem les presentacions mentre fem el sopar. En Toby O’Brien, un home baixet de cabells blancs és el pare, un marxant de vins que ha visitat Espanya diverses vegades per raons laborals. Els seus dos fills, Eric i Tim, ronden la trentena. Utilitzem una taula al fons de la cabana per a posar-hi els fogonets de gas i els estris de cuina, i després seiem en un dels bancs de fusta per a menjar.

Sheep Camp, Chilkoot Trail, Alaska, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Clasificado en:

43. CHILKOOT TRAIL: Ràngers a Sheep Camp

No m’ha atacat cap ós i ni tan sols n’he vist cap rastre quan arribo a Sheep Camp gairebé a les set del vespre, després de quasi dinou quilòmetres de marxa des de l’inici del camí. L’ambient no és molt agradable: plou de valent i de tots els espais adequats per a plantar-hi tendes, només en queda un. No és una plataforma de fusta alçada de terra com les altres, sinó un tros sense herba i cobert de fang entre uns arbustos. L’únic avantatge que li puc trobar és que és a prop d’una de les dues cabanes de sostre de tela que serveixen per a cuinar i eixugar la roba.

Jeremy Prater, ranger at Sheep Camp, Chilkoot Trail, Jordi Canal-Soler

Imagen de jcanal
Distribuir contenido Suscribirse a Alaska