Maite Moreno

Us comunico que aquest any els reis mags d’Orient no vindran per problemes en els territoris i no han aconseguit els visats.

A Occident s’han quedat atordits i han decidit enviar un estol d’ambaixadors per tal d’observar la situació.

El primer serà el Sarko, com que els reis parlen arameu no s’entendran.
La segona delegació serà la UE, com que parlin el que parlin no els entén ningú, tampoc trobaran cap solució.
El tercer hauria de ser Putin, però té massa feina amb els “seus”.
El quart hauria de ser Bush, però està fent les maletes, a més a més, ja el coneixen i no el volen ni veure i l’altre està mussol.
És per això que davant tanta inutilitat ens demanen alguns suggeriments, podem aprofitar per demanar-los algunes coses, jo us animo a fer-ho, però com som molts han de ser poques, però interessants.

Jo els he demanat:
Fa més de quaranta-cinc anys que ningú intenta resoldre res, ho podríeu intentar vosaltres?
Després podríeu enviar a la lluna als talibans, són extraterrestres, les dones us ho agrairíem.

Podeu continuar les peticions durant tot el mes de gener.

Ara correspon fer el balanç de 2008. Començarem l’any amb esvorancs per tot arreu. Més tard vingueren unes eleccions avorrides que anunciaven tot tipus de regals per a tothom, més que unes eleccions semblaven anuncis publicitaris.

El mes de març ens portà una mica de realitat i tranquil•litat, com és habitual durà poc i davant la passivitat de la ciutadania o com anunci de l’arribada de la primavera ens notificaren que teníem esvorancs, però no teníem aigua. Davant d’aquesta novetat tothom opinava sobre la solució i tots plegats vàrem arreplegar un conjunt de sabers sobre l’aigua.

Quan havíem paït que faltava aigua, ens revelen que falten metges, ens regalen 400 euros..., però vingueren les vacances i tothom s’oblida dels dèficits. El pitjor encara no s’havia anunciat.

En tornar de vacances, ens trobem la crisi instal•lada còmodament i de manera regular a casa nostra, però teníem aigua. Aquesta crisi no és com les altres, aquesta és enigmàtica, costà definir-la, no sabem si demanarà la regularització o la nacionalitat, però sembla que es troba a gust i no pensa desaparèixer. La crisi deixava poc espai per altres notícies, però entremig hi ha una colla de despropòsits, poques novetats, moltes baralles i un horitzó incert.

I ara que falten pocs dies per acabar l’any: correm-hi tots, però al món han passat coses: els conflictes endèmics continuen pitjor, Kosova va esdevenir independent. Els americans han dit bye-bye a Bush. Patim per les dones de l’Afganistan i la UE pretenia aprovar la llei de les 65 hores. No ha estat el millor any de les nostres vides. La carta als reis serà llarga. I el nou ha començat com una continuïtat de l’anterior, però mai segones parts ...