- |
- |
- |
- |
- |
Miquel Fletcher
Fletcherland
No us escarrasseu a cercar la ubicació de Fletcherland als mapes. Atès que es tracta d’un territori sentimental i, com a tal, de naturalesa etèria i canviant, Fletcherland no sempre es troba al mateix lloc, ni cal relacionar-lo amb un únic paisatge. Serà, doncs, des de Fletcherland, onsevulla que aquest indret pugui trobar-se, que enviaré, de tant en tant, notícies a aquest blog d’Altaïr. No hi ha cap pla previst. Regiraré a l’atzar el meu calaix de sastre, aquest desastre de calaix, on s’hi barregen, d’una manera anàrquica, memòries i amnèsies de viatge. Així doncs, bon viatge. M’ho desitjo a mi mateix i als que, potser, llegiran el que escrigui. A veure què en sortirà de tot plegat.
- Biografia:
En Miquel Laviós, (Barcelona, 1956) quan escriu, es converteix en Miquel Fletcher. Tanmateix, Fletcher no és exactament un pseudònim, o n’és un heretat del seu pare que, signant com a Sam Fletcher, es va dedicar durant molts anys a escriure un munt de novel·les del “Oeste”.
D’ença que era un adolescent vagabundejar ha estat la seva veritable vocació i ben aviat decidí que les carreteres i les estacions li resultaven escenaris més propicis que les aules de qualsevol universitat.
Afectat, com tants d’altres joves dels setanta, per la febre dels viatges a l’Orient, confessa no haver-se curat mai del tot d’aquella passa ni sentir cap particular desig de fer-ho en el futur.
Va finançar-se els primers viatges amb feines tan variades com passatgeres: noi dels encàrrecs a la llibreria Cinc d’Oros, noi per a tot a l’antic Mercat Central del Peix, escrutant quinieles al Patronato de Apuestas Mútuas Deportivo Benéficas, donant classes d’anglès a diferents i rònegues acadèmies, fent de titellaire i pallasso al teatret del Turo Parc de la família Anglès. De fa anys treballa de guia turístic a Barcelona. Abans havia guiat grups de viatge per diferents agències.
Amb les seves activitats turístiques es subvenciona el temps lliure per escriure. Escriure i badar son les seves dues grans vocacions. Totes dues li han proporcionat grans satisfaccions però guanys materials més aviat minsos. Sota l’aixopluc de l’Altaïr ha publicat, com a coautor, la guia de viaje Altaïr a la India i la novel·la El Paradís a l’Hivern. Aquesta darrera va merèixer ser qualificada per l’Albert Padrol, fundador amb en Pep Bernadas de la llibreria Altaïr de “novel·la de culte”. Una manera elegant de venir a dir que no l’ha llegida pràcticament ningú.Libros publicados:- Participa en el blog desde hace
- 2 años 43 semanas
