Fotoblog de iDies

El turista jadeante, calzado con alpargatas de playa y con todas sus pertenencias dentro de la bolsa de la videocámara, suele envalentonarse al llegar a la cola de Caballo. El camino de retorno a la pradera de Ordesa a través de la faixa de Pelay, que finaliza en la vertiginosa y resbaladiza senda de los Cazadores, cuenta con una nutrida colección d'estozolaus (despeñados)...

La Ciutat Vella torna a estar vetada i ningú, com és de costum, en sap la raó concreta. Els palestins porten hores fent cua. Els municipals israelians, que gaudeixen alegrement del gelat a la Porta de Damasc, no oposaran entrebancs al pas d'una petita “flotilla” de presumptes turistes amb passaports del Regne d’Espanya…

El Camí de Cavalls no és precisament pla i cal una bona forma física per superar els continus canvis de desnivell a cales, penya-segats i barrancs, així com les hores acumulades dels aproximadament 185 quilòmetres de camí, que travessen una i altra vegada els infinits murs de pedra seca característics de l’illa de Menorca.

La documentació més antiga que fa referència al Camí de Cavalls es remunta al segle XVIII, temps en que Menorca anava passant per les mans de britànics, francesos i espanyols. S’emprava per establir una bona comunicació a la xarxa de vigilància que circumval·lava la costa de l’illa.

Al ciclopi monument funerari del Mont Nemrut ens retrobarem novament amb el turisme de masses. Cal ser pacient i esperar l’hora de la gèlida posta de sol precisament a la terrassa contrària, la de llevant, per assaborir-hi el capvespre en companyia de la solitud dels cims.

Bal d'Ordesa. Camino de Treserols (Monte Perdido). Primeros rayos del sol reflejándose en el Zelindro de Marmorés (Cilindro de Marboré). Las sombras y la ladera nos ocultan el pequeño ibón Chelau.

Les famílies cristianes i kurdes de la comarca de Tür Abdin, a cavall entre Turquia i Síria, gaudeixen de la fresca durant les nits d'estiu gràcies als llits desplegats en els terrats de les cases.

El deliciós mosaic de fèrtils camps de Mesopotàmia des de Mardin, a tocar amb Síria. A banda i banda de l'artificial frontera hi tenim un sol poble: el kurd.  

Acaba de començar la conferència de donants per a la (enèsima) reconstrucció de Gaza. Què podrem esperar de la Spanish cooperation? Preguntem-ho als amos d'aquesta placa, a Betània, l'indret on va tenir lloc la ressurrecció de Llàtzer...

Els resultats de les eleccions a Israel perfilen novament un futur govern de posicions conservadores. Sabedor que en aquesta terra encara queda molta gent amb bona voluntat “penjo” les espelmes que vam dipositar en el seu dia al Sant Sepulcre de Jerusalem perquè la presència de Déu(XRIΣTOΣ)-Al•là-Javeh ens il•lumini...

Per si encara hi havia dubtes sobre els vincles de lleialtat a Terra Santa... Típic souvenir que el turista pot adquirir en qualsevol dels socs PALESTINS de la ciutat vella de JerUSAalem.

Vehicles immaculats de Nacions Unides aparcats davant l'hotel King David de Jerusalem. Els israelians els voldrien fer fora de la Terra Promesa i els palestins els anomenen carinyosament "United Nothing".

Trajecte Jerusalem-Jericó amb transport israelià: vint minuts (cotxe privat).

Hotel King David, Jerusalem Oest - assentaments jueus de Jerusalem Est - control militar de Jericó - centre de Jericó.

I el mur, on és? 50 shekels per qui ho endevini...

Trajecte Jerusalem-Jericó amb transport palestí: una hora i mitja, si tot va bé (sense comptar temps d'espera als controls militars i canvis d'autobusos).

Jerusalem, ciutat vella, estació d'autobusos de la porta de Damasc - mur de separació - pas del mur a peu i control de passaports - canvi d'autobús - estació d'autobusos de Ramallah - canvi de transport - taxi compartit - control militar de Jericó - centre de Jericó.

Cínica salutació del Ministeri de Turisme israelià a la porta d'accés a Betlem a través de l'anomenat "Mur de l'Apartheid".