Catalunya

Un 28 d'agost de 1985, tot just avui en fa 25 anys, una expedició catalana aconseguia assolir el cim del sostre del món. Per fi, en aquella muntanya anomenada Chomolangma (la mare de l'univers) en tibetà, Sagarmatha (front del cel) en nepalès, o Everest (coneguda així des de que en Sir Andrew Waugh la va nomenar en honor al seu predecessor Sir George Everest), i amb una alçada de 8.848 metres, es podia veure voleiar la senyera.

Catalunya és una nació ocupada. Bali, també. Bali comença a ofegar-se per l’arribada d’immigrants provinents d’illes veïnes, sobretot javanesos. Catalunya fa temps que rep immigrants d’altres països, la majoria procedents d’Espanya. Els darrers anys, la immigració a Catalunya s’ha diversificat. Les onades de colons espanyols han minvat mentre han crescut els immigrants originaris del Magrib, de Sud-amèrica i d’Europa de l’Est.

La Raya es un pueblo de frontera gris, sucio, el salvaje oeste latinoamericano, una línea de puestos cubiertos con lonas que venden contrabando de Venezuela y platos de chivo flaco. Hay viento que levanta nubes de polvo que llega desde la península de la Guajira, gente que se gana la vida ofreciendo llamadas desde su teléfono móvil, cambistas espontáneos y mucho combustible que se vende en bidones de veinte litros a los lados de la ruta. Y sopa, sopa caliente bajo el sol despiadado de las tierras aledañas al Caribe.