- |
- |
- |
- |
- |
46. CHILKOOT TRAIL: Bogeries del Chilkoot Pass
El camí surt fora del bosc i s’enfila per una tartera. Una boira espessa amaga la punta de les muntanyes sobre meu. Ja no plou tant, però aquí dalt es gira vent i la temperatura baixa a uns cinc graus centígrads sobre zero, i amb pantalons de bany el fred es nota. Tinc els genolls gelats, i encara em queden unes quantes hores per a creuar el Chilkoot Pass i arribar al Canadà.

De viaje por 'guayominí' (6): ¿Pisa? No, London

A partir de ahora, para ir a Londres no sólo va a hacer falta llevar libras esterlinas, sino también escuadra y cartabón. Según llevan informando desde hace varias semanas diferentes medios de comunicación (el último, EL PAÍS en su edición del 25 de enero), al Big Ben le ha dado por imitar la torre inclinada de Pis
Venir por unos días o vivir para siempre!
Seguro que muchos de vosotros ya estáis pensando donde pasar vuestras próximas vacaciones ....Si todavía no habéis decidido dónde ir, pero sí
Katrina en Nueva Orleans
Siempre he tenido la convicción de que Nueva Orleáns está protegida por deidades africanas, extrañas fuerzas supraterrenales cuyo significado y trascendencia permanecen ocultos para los no iniciados. En los tiempos en los que los hombres esclavizaban a sus iguales por el color de la piel significaba para los cimarrones la ciudad de la libertad perseguida. La ocasión por la que valía la pena arriesgar una vida que era un infierno en la tierra.
El antropólogo eventual
La magia de un viaje a menudo reside en sensaciones experimentadas en diminutas unidades de tiempo. Recuerdo muchas de esas pequeñas y fugaces unidades como la esencia viva del viaje quizás porque en el fondo forma parte de un viaje mucho más largo que cualquiera que podamos desarrollar geográficamente y que se va realizando sin pausa durante toda la vida. Un viaje que te transporta hacia el viaje interior, hasta la esencia más pura de uno mismo.
45. CHILKOOT TRAIL: Sheep Camp
Quan l’endemà desperto a les vuit del matí ja no queda ningú a Sheep Camp. Tothom ha marxat a les sis preveient la jornada de fins a catorze hores que el guarda ens va anunciar ahir fins al següent campament de Happy Camp, ja al Canadà.
Durant la nit ha seguit plovent i tinc la petita tenda inundada. Sortir del sac de dormir amb els ossos adolorits per l’excursió d’ahir ja fa mandra. Fer-ho per a quedar-se amb pantalons de bany per a tot el dia en l’ambient humit i fred del matí encara en fa més.

Isla de Bohol: Iglesias, gremlins y Colinas de Chocolate
Dudú tiene 9 hijos pero sólo los dos mayores podrán ir a la universidad. “En Filipinas no hay créditos”, me dice, y luego se ríe como contestación a mi absurda sugerencia de buscar financiación. “…y menos a una familia humilde”. Cuando he llegado al parking del hotel ya me estaba esperando, y nada más entrar en el coche hemos iniciado la habitual ronda de preguntas de presentación.
Revista Altaïr 75: Tahití: Más allá del mito
Tumbarse en una hamaca sujeta por cocoteros, beber zumo de frutas recién cogidas, contemplar el océano, retozar entre orquídeas silvestres, atrapar pececillos con una red, galopar a la grupa de nubes, entregarse a una nostalgia difusa e inaprensible… Para los europeos, la Polinesia encarna ese paraíso donde los seres humanos son mansamente felices, sin heridas ni miedos. Y es que Tahití y sus islas son una fantasía, tanto como un lugar.
Viajar crea adicción, ¡tened cuidado!
Hoy quisiera abrir un pequeño paréntesis en los relatos de viajes, y transmitiros una pequeña reflexión que me viene a la cabeza al descubrir que este año cumpliré “la mayoría de edad” en esto de viajar más allá de mis fronteras. Hace dieciocho años que me subí a un avión para volar a otro continente por primera vez, y desde entonces he adaptado mi vida a ello.
44. CHILKOOT TRAIL: Nit a Sheep Camp
Acabada la xerrada del rànger, gairebé tothom se’n va a dormir. Ja fa estona que han sopat, i demà el dia serà dur: cal reposar. Jo no tinc aquesta sort, i entro a la cabana per a preparar-m’hi el menjar. A l’interior, hi trobo tres canadencs: un pare i dos fills. Fem les presentacions mentre fem el sopar. En Toby O’Brien, un home baixet de cabells blancs és el pare, un marxant de vins que ha visitat Espanya diverses vegades per raons laborals. Els seus dos fills, Eric i Tim, ronden la trentena. Utilitzem una taula al fons de la cabana per a posar-hi els fogonets de gas i els estris de cuina, i després seiem en un dels bancs de fusta per a menjar.













